El març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut va declarar com a pandèmia la COVID-19. No ens podíem ni imaginar que, un any més tard, aquest virus encara estaria afectant el món sencer. Milions de persones, inclosos alguns testimonis de Jehovà, han patit dany físic, emocional i econòmic per causa d’aquesta pandèmia. Quina ajuda han donat i com s’han organitzat els testimonis de Jehovà durant aquesta crisi?

 En resposta a la pandèmia de la COVID-19 s’han organitzat més de 950 comitès d’auxili arreu del món sota la direcció del Comitè de Coordinadors del Consell Rector dels testimonis de Jehovà. En alguns casos, els germans s’han beneficiat de l’ajuda de les congregacions locals, i en d’altres, de l’ajuda del govern. Els comitès d’auxili també han organitzat tasques d’ajuda a gran escala.

 Vegem, per exemple, la situació al Paraguai. Un diari va informar de les conseqüències econòmiques de la pandèmia, i va explicar que un gran nombre de paraguaians patien gana a casa seva. Però el comitè d’auxili al Paraguai ja havia començat a distribuir kits per a famílies de quatre persones amb suficient menjar, articles de neteja i d’higiene personal per a dues setmanes. Cada kit costava uns 25 euros (aproximadament uns 30 dòlars nord-americans).

 Com es protegeixen aquests voluntaris i com protegeixen els altres contra la infecció de la COVID-19? Ells porten mascaretes i mantenen la distància física. A més, s’asseguren que les companyies a les quals compren els aliments fan servir instaŀlacions netes i prenen estrictes mesures de seguretat. Això inclou que tots els que s’encarreguen dels kits fan servir els equips de protecció individual, netegen i desinfecten els seus vehicles, i emmagatzemen els kits en superfícies ben desinfectades. Finalment, aquells que entreguen els kits mantenen la distància física amb els germans que els reben.

 El gener de 2021, el Comitè de Coordinadors va aprovar una despesa de més de 20,5 milions d’euros (aprox. 25 milions de dòlars) per a tasques d’auxili de la COVID-19. Les sucursals i els comitès d’auxili fan servir amb molt de seny aquestes donacions, i treballen de valent per negociar el millor preu dels articles que es necessiten. A Xile, per exemple, els germans que organitzaven les tasques d’auxili necessitaven comprar 750 quilograms de llenties. Però el preu de les llenties s’havia doblat en només un mes! Dues hores més tard de tancar la compra de les llenties per aquest preu tant alt, el venedor va informar els germans que un altre comprador acabava de tornar la seva comanda de llenties. Així que, va dir als germans que els vendria les llenties que li havien tornat al preu del mes passat en comptes de cobrar-los el preu tan alt que havien acordat inicialment.

 Però quan van anar a recollir les llenties, el venedor va intentar tirar-se enrere i els va acusar de distribuir aliments de manera injusta, com havien fet altres organitzacions. Després d’una petita i silenciosa oració, un dels nostres germans va explicar al venedor que cada congregació havia fet una enquesta per avaluar qui realment necessitava ajuda. Els germans també li van explicar que degut als diferents antecedents culturals dels destinataris, personalitzarien el kit de socors amb els productes més útils per a cada família. Finalment, li van assegurar que totes les donacions monetàries i la mà d’obra dels testimonis de Jehovà són voluntàries. El venedor va quedar impressionat, i no només va accedir a mantenir la reducció de preu acordada sinó que també va fer una donació de 400 quilograms de llenties per a la propera comanda.

 La Lusu, una germana gran de Libèria, viu amb cinc membres de la família. Un matí, després d’esmorzar i analitzar el text del dia, el seu net de set anys es va adonar que no tenien més menjar a casa. Ell va preguntar: «Què menjarem avui?». La Lusu el va tranquiŀlitzar i li va explicar que ja havia fet oració a Jehovà, i que estava segura que Ell els donaria el necessari. Aquella mateixa tarda, els ancians de la congregació van trucar a la Lusu i li van dir que podia anar a recollir alguns aliments. Ella explica: «El meu net diu que ara està segur que Jehovà escolta i contesta les oracions perquè va contestar la meva».

 Una dona de la República Democràtica del Congo viu a la casa del costat d’una família de testimonis de Jehovà. En veure que aquesta família rebia menjar d’altres testimonis, va dir al seu marit: «Després de la pandèmia ens farem testimonis de Jehovà perquè ells es preocupen els uns dels altres en aquests temps tan difícils». El seu marit li va preguntar: «Et faràs testimoni de Jehovà només per un sac d’arròs?». Ella li va contestar: «És clar que no! Però aquest sac d’arròs mostra que s’estimen de veritat».

 Gràcies a les vostres generoses donacions, els testimonis de Jehovà hem pogut reaccionar ràpidament a les necessitats dels nostres germans i germanes durant aquesta pandèmia. Agraïm molt les donacions que heu fet mitjançant els diferents mètodes que es troben a donate.pr418.com.