«Vaig créixer a una granja lluny de la ciutat», diu l’Agostinho, que viu al Brasil. «Érem molt pobres i vaig haver de deixar l’escola per tal de treballar i ajudar a cobrir les necessitats de la família». L’Agostinho no va poder aprendre a llegir i escriure fins als 33 anys. Ell diu: «Aprendre a llegir i escriure m’ha ajudat a tenir més confiança en mi mateix».

 L’Agostinho és només un de les més de 250.000 persones a les que els testimonis de Jehovà han ensenyat a llegir i escriure al llarg dels últims 70 anys. Per què els testimonis de Jehovà impartim aquests cursos? Quins beneficis se n’han extret?

 Cap a l’any 1935, els testimonis de Jehovà predicaven a 115 països i territoris. Per tal de predicar a persones que parlaven diferents idiomes, els missioners reproduïen gravacions de discursos bíblics traduïts i, en alguns casos, van poder oferir publicacions en els idiomes locals. Tot i que moltes persones mostraven un gran interès en la Bíblia, l’analfabetisme dificultava el progrés de moltes d’elles.

 Com que aquestes persones no sabien llegir la Bíblia, tenien moltes dificultats per aprendre a aplicar els principis bíblics (Josuè 1:8; Salm 1:2, 3). També afrontaven reptes a l’hora de complir amb les seves responsabilitats cristianes. Per exemple, si els pares no sabien llegir, els era molt més difícil ensenyar la veritat als seus fills (Deuteronomi 6:6, 7). I els que aprenien la veritat i no sabien llegir trobaven limitacions quan utilitzaven la Bíblia per ensenyar als altres.

 Durant els anys 40 i 50, els germans Nathan Knorr i Milton Henschel, dos dels que van portar la capdavantera dels testimonis de Jehovà, van viatjar a diferents països i territoris per ajudar a organitzar la predicació. Als llocs on la taxa d’analfabetisme era elevada, van animar les sucursals locals a organitzar cursos d’alfabetització a les congregacions.

 Les sucursals van enviar instruccions a les congregacions sobre com dirigir els cursos. En algunes zones, els governs locals ja tenien programes que els germans podien utilitzar. Per exemple, la sucursal del Brasil va rebre del govern algun material i llibres de text i els van distribuir a les congregacions. En altres llocs, els testimonis van haver d’organitzar el seu propi programa d’alfabetització.

 Als cursos d’alfabetització podia assistir tothom, tant homes com dones, tant joves com grans. L’objectiu era ensenyar a llegir en la llengua materna, encara que això signifiqués ensenyar en diferents idiomes en una mateixa congregació.

 Quins beneficis s’han extret d’aquests cursos? Una germana de Mèxic explica: «Ara puc entendre el significat de la Bíblia, i això permet que m’arribi al fons del cor. Aprendre a llegir m’ha ajudat a parlar amb els meus veïns amb més confiança i m’ha permès portar el missatge de la Bíblia a més persones».

 Els cursos d’alfabetització no només han ajudat les persones a entendre la Bíblia. L’Isaac, que viu a Burundi, explica: «Aprendre a llegir i escriure m’ha ajudat a rebre capacitació per a la construcció. Ara em dedico a la construcció i superviso grans projectes».

 La Jesusa, que viu al Perú, va començar a assistir al curs d’alfabetització quan tenia 49 anys. Ella diu: «Com que soc mestressa de casa, necessito poder identificar els preus i els noms dels productes al mercat. Abans, això era tot un repte. Gràcies al curs d’alfabetització, ara em sento més segura quan vaig a comprar per a la meva família».

 Al llarg dels anys, funcionaris de diferents països han encomiat els testimonis de Jehovà per tot el que han fet per promoure l’alfabetització. Avui dia, els testimonis de Jehovà encara imparteixen cursos d’alfabetització i utilitzen programes i eines que han anat perfeccionant a través dels anys. També han editat i imprès uns 224 milions de fullets en 720 idiomes per ajudar les persones a llegir i escriure i a entendre la veritat sobre Déu. a