L’any 2022 es compleixen cent anys de l’arribada del testimonis de Jehovà a Albània.

El Nasho Idrizi va ser un dels primers albanesos en acceptar la veritat. A l’inici de la dècada dels anys 20, mentre vivia als Estats Units, va estudiar la Bíblia amb els Estudiants internacionals de la Bíblia, que és com aleshores es coneixia els testimonis de Jehovà.

El Nasho va tornar a Albània el 1922. Amb el temps, altres albanesos que s’havien fet Estudiants de la Bíblia mentre vivien als Estats Units també van tornar a casa per compartir el que havien après.

El Thanas Duli va ser un dels primers Estudiants de la Bíblia a Albània. Ell explica: «El 1925, hi havia tres congregacions a Albània així com altres Estudiants de la Bíblia i persones interessades escampats pel país».

Durant aquells primers anys, es van traduir a l’albanès algunes publicacions com El Arpa de Dios i Un gobierno deseable. El número de l’1 de desembre de 1925 de La Torre del Vigía va explicar: «S’ha distribuït un gran nombre de publicacions en albanès, i els albanesos estan acceptant la veritat amb molta alegria».

Com que els testimonis predicaven amb molt d’entusiasme, la gent els va començar a anomenar ungjillorë, que significa evangelitzadors. El Nasho Dori, que es va batejar el 1930, diu: «El 1935, un grup de germans vam llogar un autobús per anar a predicar al poble de Këlcyrë. Després d’això, vam organitzar un viatge més llarg per Albània, on vam visitar els municipis de Përmet, Leskovik, Ersekë, Korçë, Pogradec i Elbasan. Vam acabar el viatge a Tirana, just a temps per celebrar el Memorial de la mort de Crist».

El 1939, la Itàlia feixista va ocupar Albània i va prohibir l’obra dels testimonis de Jehovà. Com que els nostres germans es van mantenir neutrals i van rebutjar lluitar a la guerra greco-italiana, se’ls va perseguir. a Durant aquells anys, 15 germans van anar a la presó. Es va enviar el germà Nikodhim Shyti a un camp de concentració i no es va saber res més d’ell.

El 1944, poc abans que acabés la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista a Albània va pujar al poder. La persecució va continuar i molts dels nostres germans van ser empresonats i torturats. A d’altres se’ls va enviar a camps de treball, lluny de les seves famílies. Durant aquells anys, Albània estava aïllada de la resta del món. El Yearbook of Jehovah’s Witnesses (Anuario de los testigos de Jehová) del 1959 va informar: «Tot i que els governants intenten separar els germans d’Albània de la resta de la Societat del Nou Món, no poden impedir que l’esperit sant de Déu actuï sobre ells». El 1967, Albània va ser el primer estat en declarar-se ateu. El petit grup de testimonis que s’hi va quedar va continuar practicant la seva fe amb prudència.

El 22 de maig de 1992, després de la caiguda del comunisme, els testimonis de Jehovà van obtenir reconeixement legal, posant fi a més de cinquanta anys de proscripció.

Actualment hi ha 5.500 testimonis a Albània que serveixen en 89 congregacions. Ens alegrem molt pels nostres germans perquè, malgrat la intensa oposició que hi va haver durant aquells anys, «la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa» (Fets 19:20).