El 20 de febrer de 2024 es van complir 50 anys des que els testimonis de Jehovà van rebre reconeixement legal a Botswana. Abans que es concedís aquest reconeixement l’any 1974, els germans de Botswana van passar per diferents períodes de restriccions i fins i tot, durant un temps, es van proscriure les nostres activitats.

El 1929, les bones notícies del Regne van arribar a Botswana per primera vegada, quan encara se la coneixia per Betxuanalàndia. Però el 1941, degut al caos polític relacionat amb la Segona Guerra Mundial, el govern va imposar restriccions a la nostra obra i a la distribució de les nostres publicacions. El 1959, quan finalment aquestes restriccions es van eliminar, els testimonis de Jehovà van seguir duent a terme les seves activitats espirituals amb una pau relativa.

El 1972, el govern va promulgar una nova llei que exigia que totes les organitzacions de Botswana s’inscrivissin en un registre. Però quan els nostres germans van intentar fer-ho, la seva soŀlicitud va ser rebutjada, i el govern només els va donar 20 dies per aturar tota activitat religiosa. A partir d’aquell moment, els testimonis de Jehovà a Botswana estaven sota proscripció! Si els trobaven predicant o anant a les reunions, podien afrontar condemnes de fins a set anys de presó. Tot i això, els germans van seguir reunint-se en secret. Per exemple, a vegades celebraven les reunions a llocs aïllats enmig del bosc. El germà Tommy Maruping, recordant el que va viure durant aquell temps, va dir: «A pesar de la proscripció, estàvem més decidits que mai a seguir predicant i a no deixar de reunir-nos. Confiàvem que Jehovà ens faria costat, i sempre ho va fer».

El 20 de febrer de 1974, el govern va canviar la seva decisió i va permetre que els testimonis de Jehovà es registressin oficialment com a organització religiosa. Avui dia, a Botswana hi ha gairebé 2.400 publicadors que serveixen a 42 congregacions. Se celebren reunions en anglès, kalanga, llengua de signes botswanesa, setswana i shona. El germà Hugh Cormican, que va començar a servir com a missioner a Botswana poc després que s’eliminés la proscripció, va explicar: «Actualment, els germans i les germanes segueixen tenint una fe molt forta. Com que ara ens reunim lliurement per celebrar les reunions i els congressos, podem veure amb els nostres propis ulls la preciosa unitat del poble de Jehovà».

L’aguant dels germans de Botswana ens demostra una vegada més que Jehovà sempre beneeix els esforços que fan els seus servents lleials per obeir «els seus manaments» (1 Joan 5:3).