3 DE MARÇ DE 2021
COREA DEL SUD
El Tribunal Suprem de Corea resol a favor dels objectors de consciència
El 28 de gener de 2021, el Tribunal Suprem de Corea del Sud va decidir que no és un delicte objectar rebre entrenament de les forces de reserva per motius de consciència. Per aquesta raó, ara els nostres germans que van servir a l’exèrcit abans de ser testimonis de Jehovà no seran constantment penalitzats per rebutjar aquest entrenament.
Durant vuit anys, tots els homes sudcoreans que van servir a l’exèrcit han de comparèixer periòdicament davant les forces de reserva per rebre entrenament. Això significava que els nostres germans que abans eren soldats eren cridats moltes vegades per rebre aquest entrenament i cada vegada que el rebutjaven eren castigats. Un germà va haver de comparèixer davant la policia, la fiscalia, el jutge i el tribunal d’apeŀlació fins a 60 vegades en tan sols un any.
El 2018, els dos alts tribunals de Corea, és a dir, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, van decidir que l’objecció de consciència al servei militar no era un delicte. Això va obrir la porta al servei social substitutori. Però aquests dos tribunals no es van pronunciar sobre la llei de les forces de reserva, la qual establia la base legal per penalitzar aquells que estan a la reserva i que refusen rebre entrenament per motius religiosos.
L’última decisió del Tribunal Suprem finalment reconeix la legalitat de l’objecció de consciència a aquest entrenament militar. Els germans que han afrontat llargues batalles legals ara poden soŀlicitar el servei social substitutori en comptes de pagar multes o anar a la presó. El germà Nam Tae-hee, un dels acusats, explica: «Després de molts judicis durant els darrers vuit anys, finalment els meus drets han estat reconeguts. Sento que m’han tret un gran pes de les espatlles».
Estem contents i molt agraïts a Jehovà, igual que els nostres germans coreans i les seves famílies que han aguantat dificultats i han patit injustament «per tal de tenir una bona consciència davant d’ell» (1 Pere 2:19).