Un dels esdeveniments més importants de la nostra història moderna va tenir lloc cent anys enrere, del 5 al 13 de setembre de 1922. En aquella ocasió, els testimonis de Jehovà van celebrar un congrés de nou dies a Cedar Point (Ohio). Van assistir-hi delegats d’arreu dels Estats Units, el Canadà i Europa. La mitjana d’assistència va ser de 10.000 persones per dia, i els discursos es van arribar a presentar de manera simultània en 11 idiomes.

S’ha obert una nova exposició a la seu mundial dels testimonis de Jehovà que explica la història d’aquest congrés històric i destaca l’impacte que va tenir en la predicació. Per ara, només la família Betel pot visitar l’exposició, però s’obrirà a tothom quan es reprenguin les visites guiades.

El moment més emocionant del congrés de Cedar Point va arribar el divendres 8 de setembre. Aquell dia, 8.000 persones es van dirigir a l’auditori situat al bonic llac Erie. Estaven desitjant escoltar el discurs que presentaria el germà Joseph Rutherford, titulat «El Regne».

Quan el germà Rutherford portava una hora i mitja parlant, va alçar la veu i va preguntar a l’auditori si creia que Jesús estava governant. Sense dubtar-ho, els assistents van respondre energèticament amb un rotund «sí!». Llavors el germà Rutherford va dir: «Vosaltres sou els seus agents de publicitat. Per tant, anuncieu, anuncieu, anuncieu». Tot seguit es va desplegar un gran cartell que deia: «Anuncieu el Rei i el Regne».

Aquesta invitació de predicar les bones notícies va fer que els assistents s’omplissin d’entusiasme per la predicació. Molts dels presents ja havien estat coŀlaborant en la predicació, però el discurs del germà Rutherford els va motivar a doblar els seus esforços en una època en què l’obra de predicar casa per casa s’estava organitzant cada vegada més. La germana Ethel Bennecoff, que tenia prop de 30 anys, va explicar que, després de sentir aquell discurs tan animador, els Estudiants de la Bíblia van sortir «amb més amor i més entusiasme que mai». La germana Odessa Tuck, que en aquell moment tenia 18 anys, va explicar: «Volia ser com Isaïes, que va dir: “Aquí em tens! Envia-m’hi a mi!”».

Dos dies després del discurs del germà Rutherford, l’Associació Internacional dels Estudiants de la Bíblia va adoptar una resolució. Aquesta deia en part: «Com a grup de cristians consagrats a obeir i seguir el nostre Senyor i Salvador Jesucrist, ens oposem a participar en guerres, revoltes, anarquies o qualsevol altre tipus de violència, i ens oposem al frau i l’engany que es cometen contra la societat per fer un mal ús de la Paraula de Déu o per altres causes. Desitgem la pau de tot cor». Aquesta resolució va fer encara més clara la diferència que hi havia entre els Estudiants de la Bíblia i altres religions que recentment havien donat suport als conflictes de la Primera Guerra Mundial i que ho tornarien a fer uns anys més tard, durant la Segona Guerra Mundial.

The Watchtower del 15 de juny de 1922 va dir: «Estem fent tot el que està a les nostres mans perquè el congrés de 1922 sigui el millor que s’hagi celebrat mai. [...] Esperem que sigui una ocasió inoblidable per als milers de persones que hi assistiran».

No hi ha dubte que van aconseguir aquest objectiu. I, cent anys més tard, Jehovà encara està beneint l’obra d’anunciar el Rei i el seu Regne (Mateu 24:14).