El diumenge 26 de juliol de 1931, el germà Joseph Rutherford, que aleshores era el president de la Watch Tower Bible and Tract Society, va parlar a un auditori de més de 15.000 persones en un congrés a Columbus (Ohio, Estats Units). Més de 450 emissores de ràdio d’arreu del món van transmetre algunes parts del programa. Aquesta va ser la primera vegada que es va transmetre un programa per ràdio a tants països del món. El germà Rutherford també va presentar una resolució històrica titulada: «Un nom nou». En aquesta resolució hi havia la següent declaració: «Desitgem que se’ns conegui i que se’ns anomeni amb el nom de testimonis de Jehovà» (Consulta el requadre « La Resolució»). L’auditori va respondre amb un rotund sí i va esclatar en aplaudiments.

El germà Arthur Worsley, de qui es va publicar la seva biografia el 1986, va dir sobre aquest moment: «Mai oblidaré els aplaudiments i la cridòria que van fer vibrar el lloc on estàvem reunits».

En altres països, alguns van escoltar la lectura de la resolució, ja que es transmetia per ràdio. A Austràlia, el germà i la germana Barber recorden: «Quan es van posar a aplaudir a Amèrica, els germans de Melbourne es van posar drets d’un salt i també van començar a aplaudir. No ho podrem oblidar mai!». Al Japó, un petit grup de germans, entre els quals hi havia la germana Matsue Ishii, també va poder escoltar la resolució. Més tard, ella va escriure: «Plens d’alegria vam cridar juntament amb els nostres germans d’Estats Units».

Algunes persones van explicar que a Columbus (Ohio), la ciutat on s’estava duent a terme el congrés, algunes botigues havien penjat cartells donant la benvinguda als Estudiants internacionals de la Bíblia, però després els van reemplaçar per cartells que deien: «Benvinguts, testimonis de Jehovà». El 28 de juliol de 1931, es va publicar per primera vegada el nom de testimonis de Jehovà a The Messenger, un diari que escrivia notícies sobre els nostres congressos i produït per la Watch Tower Bible and Tract Society.

Poc després del congrés, es va dur a terme una gran campanya de predicació en la qual es va distribuir el fullet The Kingdom, the Hope of the World (‘El Regne, l’esperança del món’), que incloïa la resolució amb el nom nou. En tan sols dos mesos i mig s’havien distribuït més de cinc milions d’exemplars; i molts líders religiosos, polítics i empresaris n’havien rebut un.

D’aquella època, el germà Martin Poetzinger recorda: «Quan ens presentàvem a cada porta dient: “Avui el visito com a testimoni de Jehovà”, la gent se sorprenia molt. Les persones movien el cap estranyades i ens preguntaven: “Però encara sou Estudiants de la Bíblia, veritat?”». (Consulta el requadre « Les targetes d’identificació presenten el nom de Jehovà».) El germà Poetzinger recorda el que va passar anys més tard: «Les coses havien canviat molt! Abans que pogués obrir la boca, les persones ja em deien: “Tu deus ser un dels testimonis de Jehovà”».

El germà A. Macmillan, que també va assistir al Congrés de 1931, després va explicar per què aquest nom li semblava tan apropiat. Ell va dir: «Vaig pensar que era una gran idea perquè aquest títol deia al món el que estàvem fent i quin era el nostre objectiu. Abans, se’ns anomenava Estudiants de la Bíblia. Per què? Perquè això és el que érem. I després, quan persones d’altres països van començar a estudiar la Bíblia amb nosaltres, ens vam començar a dir Estudiants internacionals de la Bíblia. Però ara som testimonis de Jehovà, i aquest títol diu a les persones el que som i el que estem fent».

Avui dia, milions de persones d’arreu del món estan orgulloses de ser conegudes com a testimonis de Jehovà (Isaïes 43:10-12).