El vespre del 15 de novembre de 2018, el germà Aleksandr Ursu, que aleshores tenia 78 anys, va sortir de casa seva a Djankoi (Crimea) per rebre el seu fill Víktor. De sobte, l’Aleksandr va veure a uns metres de la porta principal una llum que el va estranyar. Mentre caminava a poc a poc cap a ella, va escoltar algú que cridava: «Policia! Atura’t!».

En un principi, va pensar que eren uns germans que li estaven fent una broma, però ràpidament es va adonar que no era cap broma. Un home emmascarat el va agafar pels braços i se’ls va retòrcer amb violència cap a l’esquena, i un altre li va donar un cop de puny a la cara. Sis agents del Servei Federal de Protecció armats amb metralladores van escorcollar l’Aleksandr i el Víktor. Tot seguit, van entrar per la força a la casa.

La dona de l’Aleksandr, la Nina, estava a la cuina quan els agents hi van irrompre. Un del agents li va arrabassar el mòbil i li va preguntar què estava mirant. Després de diverses hores escorcollant la casa, els agents no hi van trobar cap publicació inclosa a la llista russa de material extremista.

En aquesta ocasió, no van arrestar el nostre estimat germà gran Aleksandr. Amb tot, tant ell com tots els altres testimonis de Jehovà de Rússia i Crimea viuen amb el neguit que en qualsevol moment la policia pot irrompre a les seves llars i els pot arrestar. Per fer front a això, l’Aleksandr reflexiona en els exceŀlents exemples de fe de la seva família i en les seves pròpies experiències durant la persecució sota el govern soviètic.

El 6 de juliol de 1949, quan només tenia nou anys, els soldats soviètics van entrar violentament a casa de la seva família durant la nit. Van regirar la casa i van llançar les seves possessions enmig de l’habitació. Tot seguit, els van dir que fessin les maletes. L’Aleksandr recorda: «Quan els soldats no ens miraven, la meva mare va agafar publicacions bíbliques i les va amagar entre les nostres coses, com per exemple el llibre El Arpa de Dios». Després, els soldats van portar tota la família a l’estació de tren.

Al vagó, la família de l’Aleksandr i altres testimonis de Jehovà van començar a cantar cançons del Regne mentre es dirigien a la seva nova llar, Sibèria. Tots ells van ser molt valents! Van formar part dels milers de germans i germanes que van ser deportats a Sibèria entre els anys 1949 i 1951.

A Sibèria, durant els anys 50, els germans es reunien secretament a granges. Algunes famílies havien de caminar fins a 20 quilòmetres per arribar-hi.

L’Aleksandr es va beneficiar molt dels extraordinaris exemples de fidelitat i aguant que tenia al seu voltant: el seu besavi patern Makar, el seu avi Maksim, el seu besoncle Vladímir i el seu pare Piotr.

L’any 1944, en Piotr va ser condemnat a deu anys de presó per negar-se a fer el servei militar. Després de complir tres anys d’aquesta condemna, li van permetre tornar a casa perquè una fractura vertebral l’havia deixat paralitzat. L’Aleksandr encara recorda quan el seu pare Piotr li explicava els relats bíblics de David, Goliat i de l’amistat de David i Jonatan.

L’Aleksandr explica: «El meu besoncle Vladímir sempre escoltava l’emissora de ràdio WBBR i rebia publicacions bíbliques. Com que en aquells temps era iŀlegal tenir una ràdio, el meu besoncle va construir un búnquer. Allà, tant ell com les persones interessades en el missatge de la Bíblia podien escoltar els programes de la WBBR de manera segura».

En algun moment dels anys 40, una «persona interessada» va revelar la ubicació del búnquer. El besoncle i l’avi de l’Alexandr van ser arrestats i empresonats a uns 80 quilòmetres de casa seva, a Khotin, a l’oest d’Ucraïna.

L’Alexandr afegeix: «Per poder visitar-los, l’àvia anava caminant fins a la presó. Ens va explicar que tot i que els colpejaven la seva fe els ajudava a no perdre l’alegria». Tristament, el besoncle i l’avi de l’Alexandr van morir a la presó.

Ell continua: «Tot el que els va passar, com els van tractar, com van morir i on els van enterrar, encara ho desconeixem. Però ens va animar molt saber que es van mantenir fidels a Jehovà fins a la mort».

L’exemple de fidelitat dels membres de la seva família i la seva pròpia experiència a Sibèria van preparar l’Alexandr per a la persecució que està vivint actualment. Ell mateix diu: «M’he acostumat als escorcolls perquè ha estat el pa de cada dia des que soc petit. Jehovà es va cuidar de nosaltres en el passat, i estic segur que ho continuarà fent».

I segueix dient: «Altres coses que m’ajuden a aguantar són estudiar i meditar cada dia en la Bíblia, assistir regularment a les reunions i estar constantment en contacte amb els meus germans i germanes».

També l’enforteix molt llegir regularment les experiències de germans que pateixen persecució i que mostren coratge. Ell diu: «Llegir les valentes declaracions finals que fan alguns germans als tribunals em recorda el compliment de les paraules profètiques de Jesús: “Us portaran davant dels governants i dels reis per causa meva, i així els hi donareu testimoni tant a ells com als de les altres nacions”» (Mateu 10:18).

Gràcies a l’amor i el suport del nostre Déu, Jehovà, els nostres germans i germanes mostren aguant i es mantenen feliços sota persecució. Són exemples vius i reals de les paraules inspirades de David: «Que s’alegrin tots els qui confien en tu [Jehovà], que ho celebrin per sempre» (Salm 5:11).