Moltes congregacions d’arreu del món fan servir tota la tecnologia que tenen al seu abast per no perdre’s les reunions durant la pandèmia, però alguns germans viuen a zones aïllades on l’accés a internet és molt limitat. Així és que fan l’impossible per mantenir la seva rutina espiritual, sense deixar de respectar les mesures de protecció contra la COVID-19. Vegem-ne alguns exemples de l’Àfrica.

Molts germans d’aquest país no tenen accés a internet. Per això, no poden fer ús de Zoom. Cada setmana, la sucursal de Malawi envia les reunions gravades en vídeo als ancians de cada congregació fent servir les dades mòbils dels seus telèfons. Llavors, els ancians fan arribar aquests vídeos als publicadors de la seva congregació.

Això suposa tot un repte per als 28 publicadors de la congregació Tcharo, que viuen a una zona muntanyosa del nord de Malawi, vora el llac Malawi. Com que les muntanyes impedeixen que arribi cobertura mòbil a la zona, un ancià ha de viatjar molts quilòmetres fins que el seu telèfon té prou senyal. Després, torna cap a la seva zona i comença la seva ruta per les muntanyes per apropar-se prou a la llar de cada testimoni, i així poder fer-li arribar el vídeo de la reunió mitjançant Bluetooth.

Els ancians d’aquesta congregació estan molt contents perquè fa poc han descobert una zona més a prop de casa on tenen bona cobertura: el llac Malawi. Agafen una canoa i s’endinsen al llac. I allà, lluny de les muntanyes, poden descarregar els vídeos de les reunions. Això els estalvia molt de temps i viatges.

Per tal de «visitar» les congregacions situades a zones aïllades del nord-oest de Moçambic, els superintendents de circuit presenten els seus discursos per telèfon mòbil. Com que les trucades en grup no són possibles, sovint els superintendents fan els discursos amb una filera de telèfons mòbils al davant. Amb cadascun d’aquests telèfons truquen a una família diferent de la congregació.

Alguns germans viuen a zones tan remotes que ni tan sols tenen cobertura mòbil prop de casa seva. Per això, quan arriba l’hora de la reunió, caminen pel bosc fins que reben senyal al telèfon. Quan aconsegueixen connectar-se, s’asseuen a terra i escolten la reunió.

El germà Yohane Vinho, que serveix com a superintendent de circuit en aquella zona, diu que «molts germans i germanes s’esforcen de valent per poder gaudir de les reunions». Això els permet mantenir-se forts en sentit espiritual malgrat l’aïllament. En Carlos Cortazão, un altre superintendent de circuit, explica: «Com que podem comentar i cantem les cançons junts, és com si encara ens reuníssim amb els germans a la Sala del Regne. Estem veient clarament la mà de Jehovà, ja que no deixa d’alimentar el Seu poble en sentit espiritual durant aquesta pandèmia» (Joan 21:17).