Durant l’any de servei 2021, degut a la pandèmia, per primera vegada arreu del món s’han dut a terme per videoconfèrencia Escoles del servei de pioner. Els estudiants van fer tot el que van poder per assistir a aquesta escola perquè estaven molt agraïts per aquest regal de part de l’organització de Jehovà. Les següents experiències mostren com Jehovà ha ajudat alguns pioners a superar els reptes que han afrontat per poder assistir-hi.

La germana Mieko Yoshinari del Japó ha servit com a pionera regular durant 30 anys (mira la imatge del principi). Tot i que té dificultats per utilitzar els dispositius electrònics i no hi veu gaire bé, estava decidida a anar a l’Escola del servei de pioner de manera virtual. Ella diu: «Em preparava els meus comentaris i escrivia amb lletra molt gran el que havia estudiat. Així ho podia llegir més fàcilment. Jehovà em va animar i em va enfortir molt amb aquesta escola».

La germana Anita Kariuki, que viu a Thika, una ciutat propera a Nairobi (Kenya), treballa pel seu compte com a esteticista. Per assistir a l’escola, va haver de tancar el seu negoci durant una setmana sencera. Al principi l’Anita estava preocupada però va confiar plenament que Jehovà l’ajudaria. Ella explica: «Vaig orar a Jehovà, vaig deixar el problema en les seves mans i vaig continuar amb el meu servei». Durant el cap de setmana anterior a l’escola, va poder guanyar els diners necessaris per cobrir la major part de les seves despeses. Ara bé, tot i que encara li faltaven 30 dòlars (uns 25 euros), va anar a l’escola. En acabar les classes del dimecres, un client que li devia diners la va trucar per pagar-li. L’import era just el que ella necessitava.

La casa de la germana Laurenth Madrigales a Yoro (Hondures), es va inundar i es va omplir de fang fins quasi un metre d’alçada degut als huracans Eta i Iota. La seva família ho va perdre pràcticament tot i els van haver d’evacuar temporalment just quan la Laurenth va rebre la invitació per a l’ Escola del servei de pioner. Rebre aquesta invitació la va posar molt contenta, però li preocupava que la seva família no pogués netejar la casa a temps per a l’escola. Ella explica: «Havíem de començar a netejar molt d’hora al matí i no acabàvem fins ben entrada la nit. Això ho vam fer durant molts dies. Estava exhausta. No tenia forces per estudiar i preparar-me per a l’escola, i vaig rebutjar la invitació». Ella li va explicar a Jehovà que aquella situació la feia sentir molt trista. Per a la seva sorpresa, pocs dies abans que comencés l’escola, el Comitè d’Auxili es va oferir per ajudar a netejar la casa. Això li va permetre tenir temps per estudiar i assistir a l’escola des de casa seva.

El germà Spencer Stash i l’Alexandra, la seva dona, són pioners regulars a Cleveland, a l’estat d’Ohio (Estats Units). Abans de començar l’escola, van hospitalitzar el pare de l’Spencer, en Robert, que era vidu, així que tenien dubtes de si podrien assistir a l’escola. Però en Robert els va animar a anar-hi. Tristament, va morir dos dies abans de començar l’escola. Tot i que estaven molt tristos, l’Spencer i l’Alexandra només es van perdre el primer dia de classe. Fer molta oració els va enfortir. L’Spencer diu que saber que estaven seguint els desitjos del seu pare el va fer sentir en pau. Ell afegeix: «Desitgem que arribi el dia que li puguem explicar que vam anar a l’escola i puguem compartir amb ell algunes coses que hi vam aprendre. L’ànim i l’ajuda que ens van donar els companys i els instructors era just el que necessitàvem en aquell moment».

El germà Jung Dae-sik de Corea del Sud ha estat vivint en una residència durant els últims deu anys. Està en una cadira de rodes per culpa d’un ictus que el va deixar parcialment paralitzat. Altres anys havia intentat assistir a l’escola, però degut al seu estat de salut mai hi havia pogut anar més d’un dia. Quan va rebre la invitació per a aquesta escola virtual, es va posar molt content. Ell diu: «Em vaig alegrar tant per aquest nou format que simplement no podia deixar de plorar. No hagués pogut anar a l’escola de cap altra manera. Participar en aquest curs em va fer molt feliç».

El germà Eddy El Bayeh i la seva dona, la Cherise, viuen a Nova Gaŀles del Sud (Austràlia). Ella diu: «Sentia que la meva predicació estava estancada, havia caigut en la rutina i no sabia com gaudir més del meu servei. A l’escola vaig veure maneres per ampliar la meva predicació fins i tot en aquesta situació tan limitada». L’Escola del servei de pioner era just el que la Cherise necessitava.

L’Eddy explica com l’escola el va animar: «Ha estat com una gran abraçada de part del mateix Jehovà, com un copet a l’espatlla per dir-me: “Ben fet, continua així! Estic amb tu, t’estimo i sempre et cuidaré!”».

S’han programat més escoles en aquest mateix format per aquest any. Estem molt contents que el poble de Jehovà continuï sent ensenyat malgrat els reptes que afronta. Això ens recorda les paraules de Job: «Heus aquí, Déu és excels en el seu poder: on hi ha un mestre com ell?» (Job 36:22).

Les imatges de sota mostren instructors i estudiants d’altres països que també han pogut gaudir de les Escoles del servei de pioner virtuals.