A les cinc de la matinada, una trucada d’un ancià de la congregació va despertar el germà Femi Durodola i la seva dona, la Iana. Ella explica: «El germà ens va dir: “No us preocupeu, però estigueu preparats. L’exèrcit rus s’està apropant a Kíiv!” En aquell moment em vaig posar molt nerviosa».

El Femi, que és nigerià, i la Iana, que és ucraïnesa, es van vestir, es van preparar l’última tassa de cafè que prendrien a casa seva i van llegir el text d’aquell dia: «Sereu forts si manteniu la calma i confieu en mi» (Isaïes 30:15). El Femi va orar intensament a Jehovà. La parella, que està recent casada, va agafar les seves motxilles d’emergència i ho va deixar tot enrere per buscar refugi als Països Baixos.

Aquesta situació s’està repetint constantment entre els germans i germanes que han decidit marxar d’Ucraïna després que comencés la invasió de Rússia el 24 de febrer de 2022. Hi ha uns 130.000 testimonis de Jehovà a Ucraïna. Fins ara, més de 36.000 testimonis han pres la decisió de marxar de les seves cases i més de 16.000 han fugit cap a un altre país. Molts d’ells han hagut de deixar enrere les seves cases, feines i congregacions. Durant la guerra, als homes ucraïnesos d’entre 18 i 60 anys no se’ls permet sortir del país. Tanmateix, els ciutadans d’altres països sí que poden marxar.

Els germans estan agafant trens i autobusos per fugir a zones segures, i tan sols poden emportar-se les coses bàsiques. S’encaminen a un viatge dur i sovint no saben on els portarà. Marxen de les seves ciutats devastades per la guerra sense saber si podran tornar algun dia, però la seva fe en Jehovà els dona forces.

La Iana diu: «Ho hem deixat tot enrere i hem pogut agafar poques coses. Aquesta situació ens ha recordat que l’únic que de veritat importa és la nostra amistat amb Jehovà».

Des de casa seva, a Kíiv, la germana Lília Antoniuk sentia el soroll de les sirenes antiaèries i de les explosions de les bombes. Als carrers hi havia cotxes cremats i runes d’edificis i ponts.

La Lília i la seva filla de 17 anys, l’Oleksandra, van prendre la decisió de marxar. Van viatjar durant uns quants dies cap a Polònia en un tren ple de persones. Tenien molt poc menjar i van estar dempeus durant moltes hores. Es van sentir molt alleujades quan van arribar a la ciutat de Przemysl, a Polònia.

La Lília diu: «Quan vam veure els germans amb el cartell de jw.org, vam saber que tot aniria bé». Aleshores, van portar les germanes a una Sala de Regne, on van poder entrar en calor, menjar i descansar una mica. Poc després les van portar a cases de germans.

La Lília, que ara està a Alemanya, diu: «Vam sentir com Jehovà ens cuidava i la nostra fe es va enfortir. Estic molt agraïda a Jehovà per l’amor que ens ha mostrat i pels germans i germanes que sempre estan disposats a ajudar en temps difícils».

La germana Anastàssia Kovalyova descriu com les forces invasores van atacar per aire la ciutat de Zaporíjia. Des de casa seva es veia la resplendor del foc de morters i s’escoltaven les explosions. Els bombardejos constants eren traumàtics per al nebot i la neboda de l’Anastàssia, de set i tres anys, així que la família va decidir marxar. L’Anastàssia explica: «Com que no ens vam poder emportar gairebé res, no teníem roba ni altres coses necessàries. Però els germans es van encarregar que no ens faltés res i ens van donar fins i tot més del que necessitàvem». L’Anastàssia, juntament amb la seva cunyada, l’Ània i els nens van viatjar fins a Alemanya a través de Polònia.

L’Anastàssia Sxúkina i la seva mare, l’Olga Lissenko, que serveixen com a pioneres, es refugiaven al fred soterrani de la seva petita casa cada vegada que sonaven les sirenes antiaèries. Les germanes servien a Braïliv, un petit poble de la regió de Vínnitsia on hi ha necessitat. Al principi no volien marxar, però al final, com que la situació cada cop era pitjor, van decidir fer-ho. Només es van emportar les coses bàsiques i van viatjar en tren durant dos dies, en els quals no van poder dormir gaire. Per a l’Olga no va ser fàcil marxar, ja que té 58 anys i pateix problemes de salut. Van arribar a Rzeszów, Polònia, a les dues de la matinada i la seva família espiritual estava allà per rebre-les. L’Anastàssia diu: «Tot i que era molt tard, els germans estaven allà esperant-nos. Estem immensament agraïdes a Jehovà i als germans i germanes».

A la ciutat de Sumi, el germà Andrzej Chyba, que és polonès, i la seva dona, l’Elizabeth, que és d’Anglaterra, s’amagaven al soterrani de la casa d’un germà juntament amb cinc germans més. Des d’allà sentien els avions de caça i el soroll de trets i bombes. Als germans els va enfortir molt veure la videorepresentació Jehovà, confio en tu, que explica la història del que va fer el rei Ezequies quan els assiris volien atacar Jerusalem.

L’Andrzej, que ara està a Polònia amb la seva dona, diu: «Els germans ens han enviat molts missatges amb pensaments bíblics. Per exemple ens han animat a llegir el Salm 27».

Estem segurs que Jehovà continuarà beneint als nostres germans que han acceptat «la pèrdua de totes les coses» mentre esperen amb confiança el dia en què no hi haurà més guerres (Filipencs 3:8).