L’any de servei 2020, els testimonis de Jehovà van realitzar més tasques de socors que mai. I aquestes tasques continuen avui dia. Es van formar arreu del món més de 950 comitès d’auxili. A més de la pandèmia actual, a l’any 2020 hi va haver un increment molt gran en els desastres naturals i altres situacions d’emergència. Els comitès d’auxili van haver de fer front a un desafiament extra: complir amb els protocols de seguretat de la COVID-19 mentre es dona ajuda urgent als nostres germans. Els germans i germanes que van participar en aquestes tasques van veure com la seva fe es va enfortir. Aquests són alguns dels esdeveniments que van afectar els nostres germans:

Durant l’any de servei 2020, va haver un total de 126 tempestes de gran escala que van afectar els nostres germans, això és un increment de l’11,5 per cent respecte l’any de servei anterior. Moltes d’aquestes tempestes van provocar greus inundacions i esllavissades.

Per exemple, diversos ciclons tropicals van colpejar les Filipines i molts publicadors van ser evacuats.

A Nigèria, fortes pluges van fer malbé els conreus dels nostres germans.

A Corea del Sud, una temporada de pluges monsòniques especialment llarga va assolar el país.

Hi va haver grans incendis a molts països. Alguns d’ells van ser els més extensos que s’han registrat mai.

Per exemple, alguns dels nostres germans van patir els efectes d’incendis gegantins que van destruir més de 400.000 hectàrees de terreny.

Aquest va ser el cas dels Estats Units.

Els germans d’Austràlia també van patir aquest tipus d’incendis.

Just després de cada desastre, l’organització va establir protocols de seguretat per tal que tots aquells que donaven i rebien l’ajuda estiguessin protegits.

El germà Han Chan-hee, que va coŀlaborar amb un comitè d’auxili a Corea del Sud, explica algunes de les mesures que es van prendre per protegir els germans i germanes: «Cada matí comprovàvem la temperatura de tothom, manteníem constantment la distància física, limitàvem el nombre de voluntaris que treballaven in situ i evitàvem ajuntar-nos per menjar o descansar. A més, els voluntaris havien de desinfectar totes les eines abans i després de la feina».

A causa d’aquests desastres, alguns germans van haver d’abandonar la seva llar o, fins i tot, la van perdre. El germà Chris Shirah, que va coŀlaborar amb un comitè d’auxili quan van començar els incendis a la costa oest dels Estats Units, explica: «Vam anar amb molta cura a l’hora de determinar quantes persones enviàvem a cada casa per tal de seguir les mesures de prevenció de la COVID-19».

A molts països, les restriccions de mobilitat i altres normes de seguretat van limitar el nombre de persones que podien donar un cop de mà amb les tasques d’ajuda. El germà Philips Akinduro, que va treballar amb un comitè d’auxili a Nigèria, diu: «El repte més gran que vam afrontar va ser la restricció de mobilitat del govern. Així que no va ser fàcil trobar els voluntaris que necessitàvem».

El germà Kim Joon-hyeong, que també va treballar amb un comitè d’auxili a Corea del Sud, descriu l’actitud dels voluntaris: «La raó per fer aquestes tasques és l’amor per Déu i pels nostres germans, per això sempre estàvem molt pendents de protegir la vida i la seguretat de tothom mentre treballàvem. Tot i haver de prendre mesures preventives especials, vam ser capaços de mantenir la nostra alegria en tot moment durant les tasques d’auxili».

Malgrat tots els reptes, l’èxit de les tasques d’auxili va enfortir la fe i confiança de tots els que hi van participar.

Per exemple, al germà Han, esmentat abans, li preocupava que el comitè d’auxili pogués aconseguir suficients voluntaris per començar les tasques d’ajuda en menys de 24 hores. Ell explica: «En només unes poques hores em vaig adonar que el meu neguit no tenia cap sentit. Es van oferir centenars de germans i germanes de tot el país. Vam rebre tants oferiments que vam haver de rebutjar-ne alguns. Em vaig adonar que, sens dubte, Jehovà estava al nostre costat. Això em va arribar al fons del cor».

D’igual manera, el germà Brad Benner explica com es va sentir quan va ajudar en les tasques d’auxili després d’un huracà a Hondures: «Tot i haver estat una situació molt complicada, els germans evacuats van rebre aliment, un lloc on dormir i l’ànim i el consol espiritual que necessitaven. He vist en primera persona com dos huracans i una pandèmia no poden destruir l’amor que hi ha a la nostra organització».

El germà Alquin Dayag, que va participar en les tasques d’un comitè d’auxili a les Filipines, diu: «Aquesta experiència m’ha fet veure encara amb més claredat que Jehovà ens dona generosament el poder extraordinari i la saviesa que necessitem per realitzar qualsevol tasca» (2 Corintis 4:7).

Estem molt agraïts per l’esforç tan gran realitzat per totes les sucursals, els comitès d’auxili i els nombrosos voluntaris que han participat en les tasques d’ajuda. La feina tan amorosa dels voluntaris i les generoses donacions rebudes han permès ajudar els nostres germans en un any rècord de desastres (1 Tessalonicencs 1:3).