Recentment, el Tribunal d’Apeŀlació de Milà, Itàlia, s’ha pronunciat a favor d’un matrimoni de testimonis de Jehovà en un cas relacionat amb el tractament mèdic de la seva filla. Aquest veredicte contribueix a establir que un tribunal no pot qüestionar la capacitat dels pares de prendre bones decisions pels seus fills tan sols pel fet de demanar un tractament sense sang. El tribunal ha establert que els pares tenen el dret a rebutjar un tractament amb sang d’un donant per als seus fills, d’acord amb les seves creences religioses.

El setembre de 2019, un matrimoni de testimonis de Jehovà va portar la seva filla de 10 mesos a l’hospital perquè havia caigut i s’havia fet mal al cap. Els metges van descobrir que la caiguda li havia causat un hematoma subdural i era necessari operar-la. L’operació es va realitzar sense administrar sang i va ser tot un èxit.

Més tard, tot i que la nena estava fora de perill i s’estava recuperant bé, una doctora va demanar permís als seus pares per fer-li una transfusió de sang com a «teràpia de reforç». Els pares van demanar que optessin per altres tractaments àmpliament acceptats que no impliquessin l’ús de sang.

En lloc de respectar la postura dels pares, la doctora va contactar amb la policia i amb l’oficina del fiscal general. La fiscalia va aconseguir una ordre judicial d’un jutjat de família que limitava l’autoritat legal dels pares i transferia al director de l’hospital el dret a decidir el tractament mèdic de la nena. No obstant, no va rebre cap transfusió de sang perquè els metges van decidir que no era necessari.

Aquest cas va atraure l’atenció dels mitjans de comunicació de tot el país. Molts periodistes italians van difondre falsament que la nena s’havia salvat gràcies a una transfusió de sang autoritzada per un tribunal.

El 10 de setembre de 2020, el Tribunal d’Apeŀlació va anular la decisió del jutjat de família que limitava l’autoritat legal dels pares. El tribunal va indicar que el jutjat de família no hauria d’haver emès aquesta ordre judicial i que ni tan sols tenia jurisdicció en aquest cas.

Quan va emetre la seva decisió, el Tribunal d’Apeŀlació de Milà va afirmar: «El simple fet que els pares rebutgin les transfusions de sang per les seves creences religioses no pot servir com a base per qüestionar la seva capacitat de decidir pels seus fills». Tan sols en l’últim any, tres tribunals d’apeŀlacions d’Itàlia han confirmat que els pares tenen el dret a demanar tractaments mèdics sense sang per als seus fills.

És important que les autoritats legals i mèdiques entenguin que els testimonis de Jehovà no practiquen curacions miraculoses i que tampoc estan en contra de la medicina. De fet, busquen els millors tractaments mèdics disponibles a hospitals moderns que tinguin l’experiència i l’equipament necessaris per poder respectar les seves fermes creences religioses. L’únic que demanen és que els metges no utilitzin transfusions de sang. Molts metges respectats dels hospitals més importants del món han acceptat aquest repte i ofereixen tractaments amb exceŀlents resultats sense utilitzar transfusions de sang.

Agraïm que decisions judicials com aquesta ajudin els nostres germans a mantenir la seva determinació de buscar tractaments mèdics acceptables per als seus fills (Fets 15:29).