El 27 de setembre de 2021, el Tribunal de Districte de Leninski, a Ufà, va condemnar l’Anatoli i li va imposar una condemna condicional de dos anys.

Anatoli Vilítkevitx

• Any i lloc de naixement: 1986, regió de Khabàrovsk

• Biografia: És fuster especialitzat en acabats. El 2008 es va casar amb l’Aliona. Els agrada anar de càmping i fer senderisme

  Quan era jove, els seus pares li van ensenyar a estimar Jehovà. El que més li agradava era la promesa que un dia els animals i els éssers humans viuran en pau. El 1997, amb 11 anys, es va batejar

El 8 d’agost de 2018, es va afegir el germà Anatoli Vilítkevitx a la llista russa de terroristes sospitosos. Juntament amb el germà Dennis Christensen, l’Anatoli va ser un dels primers testimonis empresonats a un centre de detenció preventiva, després que entrés en vigor la decisió del Tribunal Suprem de la Federació Russa de prohibir l’obra dels testimonis de Jehovà, l’abril de 2017.

Els investigadors van instaŀlar càmeres ocultes a la llar de l’Anatoli i la seva dona, i el van gravar cometent el «delicte» de parlar sobre la Bíblia amb amics a casa seva. Ara se l’acusa d’organitzar activitats d’una organització suposadament extremista.

Quan la policia es va endur l’Anatoli, un agent li va dir amb malícia a l’Aliona: «Busca’t un nou marit». L’Anatoli explica què va passar durant l’interrogatori: «Vaig sentir molta angoixa i pressió emocional. Em van dir que si no confessava els càrrecs, la meva dona i els que estaven a casa meva en aquella reunió en patirien les conseqüències. Em van dir moltes vegades que la meva dona acabaria a la presó com jo. En aquells moments orava a Jehovà i li demanava que em donés pau mental».

L’Anatoli ha passat més de dos mesos en presó preventiva, gairebé nou mesos sota arrest domiciliari i més d’un any i mig amb restriccions per viatjar. Mentre estava a la presó, va escriure en una llibreta exemples de personatges de la Bíblia que també van ser perseguits. Ell diu: «Vaig recordar que tot i que Jehovà no els va alliberar de les seves dificultats, mai els va abandonar. Això em va donar moltes forces i em va ajudar a confiar plenament que Jehovà faria el mateix per mi. El més important era que jo em mantingués lleial». Les cartes de la seva dona també li van donar l’ànim que necessitava. Ell comenta: «En una de les seves primeres cartes, l’Aliona em va enviar diverses fotografies on sortíem amb els nostres amics i éssers estimats. Em vaig proposar que les miraria cada vespre i que intentaria recordar alguna anècdota viscuda amb la persona de la foto. Això em feia sentir que estaven just aquí, al meu costat».

Els exemples de fidelitat de l’Anatoli i l’Aliona ens animen molt a tots. Ens alegra saber que els nostres germans i germanes a Rússia es mantenen ben forts en sentit espiritual tot i la intensa persecució. Donem gràcies a Jehovà per escoltar les oracions que fem per ells (2 Corintis 1:11).