El germà Rinat Kíramov va ser condemnat l’abril de 2023 i actualment està complint una condemna de set anys de presó en una colònia penitenciària. Un any després, el 18 d’abril de 2024, les autoritats de la presó de cop i volta van transferir el Rinat de la colònia penitenciària a un centre mèdic penitenciari que hi havia a prop. Les autoritats van declarar que «tenien la sospita» que el Rinat tingués tuberculosi. Dos dies després d’arribar, un grup de presoners van començar a interrogar el Rinat. Els presoners li van exigir que els donés informació sobre els testimonis de Jehovà de la seva ciutat natal, Akhtúbinsk. Com que el Rinat s’hi va negar, el van començar a torturar. Durant els següents quatre dies el van sotmetre a diferents formes de maltractament físic; fins i tot van arribar a fer servir una pistola elèctrica. A més, els homes no van deixar que el Rinat s’adormís, s’assegués o es dutxés, i el van obligar a mantenir-se despert i dempeus nit i dia. A part d’això, només el deixaven menjar un cop al dia.

Després d’uns dies, la Galina, la dona del Rinat, el va anar a veure a la presó. Ella es va quedar de pedra quan va veure que el seu marit tenia la cara plena de blaus, li costava molt caminar i li tremolaven les mans. Quan el Rinat li va explicar el que havia passat, la Galina va contactar amb l’advocat del Rinat, el qual va demanar immediatament que li fessin una exploració mèdica per les ferides que tenia i s’obrís una investigació.

Un cop la fiscalia es va assabentar del que havia passat, es van reunir amb el Rinat i li van programar un examen mèdic. Després de trobar suficients proves de tortura, el cas es va transferir al Ministeri de l’Interior perquè es revisés. A més a més, es va comprovar que el Rinat no tenia tuberculosi, i el 17 de maig de 2024 el van traslladar del centre mèdic penitenciari a la colònia penitenciària, on es troba actualment.

El Rinat va explicar a la Galina què el va ajudar a aguantar: «L’únic que podia fer era orar i intentar pensar en versicles de la Bíblia. Això no m’ho podia treure ningú. Estic molt content d’haver estudiat la Bíblia diligentment abans que tot això passés, perquè em va ajudar a recordar molts textos». I va afegir: «Hi ha gent que ha aguantat un tracte molt cruel per la seva devoció a una causa, però no tenien l’ajuda de l’esperit sant de Jehovà. En canvi, jo comptava amb el poder il·limitat de Jehovà que m’enfortia. Em deia a mi mateix: “Ara més que mai puc demostrar la meva devoció per Jehovà. No em rendiré”».

Tot i que ens angoixa el tracte inhumà que va patir el Rinat, ens consola molt saber que Jehovà sempre ens donarà «el poder que va més enllà del que és normal» per aguantar (2 Corintis 4:7).