Irina Lokhvítskaia

• Any i lloc de naixement: 1962, Izvestkóvoie

• Biografia: El seu pare va morir quan ella tenia sis anys. De petita, feia dansa i teatre, li agradava teixir i jugar a bàsquet i voleibol

  La esperança bíblica de la resurrecció li va tocar el cor. El 1993, es va batejar com a testimoni de Jehovà. Set mesos després, el seu marit va morir. Va criar sola el seu fill, l’Artur, que en aquell moment tenia set anys

El 6 de febrer de 2020, les autoritats de Birobidjan van acusar la germana Irina Lokhvítskaia i altres sis germanes de realitzar activitats «extremistes». Es van iniciar 19 casos contra 22 testimonis de Jehovà d’aquella regió, inclosos el fill de la Irina, l’Artur, i la seva dona, l’Anna.

Les audiències de la Irina van ser a porta tancada, així que ni els mitjans de comunicació ni els seus familiars hi van poder assistir. Ella va demanar que les audiències es fessin de manera pública i que el seu cas es retornés al fiscal, però se li van denegar les seves peticions.

Les constants dificultats que afronta la Irina han afectat la seva salut física i emocional. Però, tenir una rutina espiritual l’ha ajudat a aguantar. Ella comenta: «Jehovà m’ha ajudat a tenir bons hàbits; no només llegeixo la Bíblia sinó que també aprofundeixo en ella». Quan la seva rutina espiritual es veu afectada per les preocupacions, la Irina no es queda de braços plegats. Ella explica: «Faig oració intensament i em poso la meta de recuperar la meva rutina. Jehovà m’ha ensenyat a pensar més en els altres que en mi mateixa».

La Irina se centra en aquells que necessiten més ànim i suport que ella. Això inclou les persones interessades en la Bíblia i els seus germans i germanes de la congregació. Ella diu: «Quan penses en els altres no tens temps de compadir-te de tu mateix o de preocupar-te excessivament».

La congregació, en especial els ancians, també van enfortir la Irina. Ella comenta: «Són un gran suport per a mi i sempre troben paraules adients per animar-me, malgrat que ells també afronten persecució. Sempre estan allí quan els necessito i, per això, estic molt agraïda».

Confiem plenament que Jehovà li donarà tot el que ella necessiti durant aquesta prova, i la Irina també n’està convençuda. Ella diu: «Quan llegia sobre la persecució, sempre em preguntava què faria jo si estigués en aquesta situació. Confiaria en Jehovà? Ara ja sé la resposta. Sí, amb la seva ajuda, sé que confiaré en Ell. Igual que els va passar a tots els seus servents lleials del passat, jo seré fidel i Jehovà em sostindrà amb la seva mà dreta» (Isaïes 41:10).