Està previst que el 2 de febrer de 2021 a el Tribunal de Districte de Birobidjan, a la Regió Autònoma dels Hebreus, anunciï el seu veredicte en el cas contra el germà Artur Lokhvitski. S’enfronta a una condemna de quatre anys de presó.

Artur Lokhvitski

• Any i lloc de naixement: 1986, província de Bélgorod (Regió Autònoma dels Hebreus)

• Biografia: Quan tenia set anys el seu pare va morir. Ha arribat a ser electricista i especialista en protecció contra incendis. Ha estat guardonat per ser un treballador diligent

  La seva mare li va inculcar l’amor per Jehovà des de ben jove. El 1998, amb 11 anys, es va batejar com a testimoni de Jehovà. El 2018, es va casar amb l’Anna. Els agrada viatjar i passar temps a l’aire lliure

El maig de 2018, tan sols tres mesos després que l’Artur i l’Anna es cassessin, uns agents de la policia van escorcollar la seva llar. Això formava part d’una operació anomenada «Dia del Judici», on 150 agents van escorcollar 22 cases de testimonis de Jehovà. També van escorcollar la casa de la Irina, la mare de l’Artur. El 31 de juliol de 2019, els agents del Servei Federal de Protecció (SFO) a Birobidjan van iniciar un procés judicial on s’acusava falsament l’Artur Lokhvitski de ser un criminal per haver participat en activitats extremistes. A més, es van obrir casos penals per separat contra l’Anna i la Irina.

Aquests casos judicials els estan provocant greus dificultats econòmiques. Les autoritats no permeten que l’Artur tingui accés al seu compte bancari. Així mateix, el seu cap l’ha amenaçat amb acomiadar-lo de la feina.

A més, aquest procés d’investigació criminal està alterant considerablement la rutina diària de la família. L’Artur explica: «El nostre dia a dia ha canviat per complet. Fer plans per a la setmana o, fins i tot, per al dia és molt difícil. [La policia] ens cita a comissaria quan més li convé. Així és que hem de canviar constantment els nostres horaris».

El matrimoni Lokhvitski està molt agraït pel suport que reben dels germans i germanes. L’Artur diu: «Els germans ens donen molt suport tant en sentit emocional com espiritual. [...] És difícil d’expressar amb paraules la felicitat que sentim de pertànyer al poble de Jehovà i de tenir l’honor de defensar el Seu nom en aquestes audiències! Veiem clarament que Jehovà no abandona els que li pertanyen».

Gràcies a mantenir la seva bona rutina espiritual, l’Artur i l’Anna han obtingut fortalesa i valentia. Amb tot, no sempre ha estat fàcil. L’Artur recorda el que va passar just després dels escorcolls del «Dia del Judici»: «Ens vam trobar sense cap Bíblia ni cap publicació bíblica». En un principi, l’Artur es va preocupar perquè es preguntava com podrien continuar amb la seva rutina espiritual tant ell com la seva família. Però, ràpidament va recordar una veritat fonamental: «Hi havia una cosa que [l’SFO] no ens podia treure: l’oració. Tot seguit ens vam posar a orar. L’oració és precisament el que ens va ajudar».

De seguida Jehovà va respondre les seves oracions i els va donar l’aliment espiritual que necessitaven per reprendre la seva rutina espiritual. L’Artur comenta: «Ens esforcem al màxim per, regularment, tenir la nostra adoració en família, preparar-nos les reunions i llegir la Bíblia com a família. Això ens ha ajudat a estar més units entre nosaltres, a veure la mà de Jehovà en les nostres vides i a mantenir una actitud positiva».

A més de llegir i estudiar la Paraula de Déu, també els ha ajudat molt meditar sobre les benediccions futures. L’Artur diu: «Vam començar a pensar més en l’esperança que tenim per al futur, a imaginar-nos en el nou món i a visualitzar les assignacions que ens donarà Jehovà al paradís. Per exemple, estem desitjant participar en la neteja de la terra i, després, en la tasca de construcció. Pensar en tot això ens enforteix i ens fa ser més feliços».

Mentre arriba aquest dia, l’Artur i l’Anna tenen ben presents les paraules d’Hebreus 13:6, on diu: «Jehovà m’ajuda, no tindré por. Què em poden fer els homes?». L’Artur explica: «És cert que ens poden privar de llibertat, de reunir-nos amb els nostres germans i, fins i tot, d’estar amb la nostra família; però mai ens podran privar del que és realment important: la nostra amistat amb Jehovà, l’oració i la nostra esperança per al futur. Això és el que sempre volem recordar!».