El 6 d’abril de 2021, la Societat Memorial Internacional va convidar alguns erudits russos i activistes per als drets humans a una conferència acadèmica. Això es va celebrar tan sols uns dies després de la conferència de premsa dedicada al 70è aniversari de l’exili dels testimonis de Jehovà a Sibèria, que va tenir lloc a Moscou l’1 d’abril de 2021. Els oradors no només van parlar de la deportació del 1951, anomenada pels soviètics Operació Nord, sinó que també van enraonar sobre la llarga història de persecució que han patit els testimonis de Jehovà a Rússia.

El Ministeri de Seguretat de l’Estat (MGB) va iniciar l’Operació Nord. A principis de l’any 1951, l’MGB va adreçar un memoràndum a Ióssif Stalin, líder de la Unió Soviètica, que en part deia: «Per tal d’eliminar les accions antisoviètiques dels “de Jehovà” clandestins, l’MGB de l’URSS considera necessari, a més d’arrestar els líders de la secta jehovista, expulsar els jehovistes identificats d’Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Letònia, Lituània i Estònia —juntament amb les seves famílies— a les regions d’Irkutsk i Tomsk». Unes 10.000 persones, és a dir més de 3.000 famílies, van ser deportades. Va ser la deportació religiosa més gran de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Aleksandr Guriànov, l’amfitrió de la conferència, va dir en els seus comentaris d’obertura: «La persecució cap a aquesta confessió religiosa [...] encara continua en els nostres dies; per això analitzar ara la història de l’Operació Nord és especialment important».

Pavel Polian, historiador, geògraf i especialista en l’estudi de les migracions forçades a l’URSS, va parlar de la història dels testimonis de Jehovà a la Unió Soviètica i va explicar una de les raons que hi havia rere la deportació. A finals dels anys 40 i principis dels 50, l’MGB es va començar a adonar que els testimonis de Jehovà estaven molt ben organitzats. A més, el Sr. Polian va afegir: «[Els testimonis de Jehovà] són uns missioners exceŀlents, fet que no agradava gens ni mica a les autoritats seglars que no creien en Déu».

Vàleri Borsxev, activista per als drets humans i president adjunt del Grup Moscou-Hèlsinki, va parlar sobre com les autoritats soviètiques van intentar «reeducar» els testimonis de Jehovà utilitzant propaganda i altres mètodes enganyosos. El Sr. Borsxev diu que, amb el temps, «els comissaris [per als afers religiosos] van ser conscients que tot això no servia per a res i que no funcionava». I va afegir: «Els testimonis de Jehovà mereixen que reconeguem els seus mèrits. Ells es van mantenir ferms en les seves conviccions».

Serguei Davidis, membre del Consell del Centre Memorial per als Drets Humans i encarregat del seu programa de suport per als presos polítics, va repassar la creixent persecució dels testimonis de Jehovà a Rússia des de 1998. Va explicar que la decisió de liquidar les entitats legals utilitzades pels testimonis de Jehovà, presa pel Tribunal Suprem a l’abril de 2017, es va basar principalment en què els testimonis declaren ser l’única religió verdadera. El Sr. Davidis va emfatitzar: «Queda clar que aquesta acusació és totalment absurda». I va continuar explicant: «És completament normal que tota persona religiosa estigui convençuda que la seva religió és la verdadera».

El germà Iaroslav Sivulski, un representant de l’Associació Europea dels Testimonis de Jehovà, va parlar sobre els reptes que els seus pares, exiliats a Sibèria, van viure. Va explicar les dificultats per les quals van passar els testimonis als assentaments de Sibèria. Algunes famílies van ser abandonades al gèlid bosc de Sibèria i van haver de sobreviure en aquestes hostils condicions sense un lloc on viure. Els germans van cavar refugis al terra i les seves famílies hi van haver de viure durant mesos, fins que van poder construir un lloc més permanent on allotjar-se. Mentre vivien al bosc, els testimonis sovint s’alimentaven d’ortigues i d’escorces. Molts van morir de fam o de malalties.

El germà Sivulski va assenyalar que la raó de la deportació del 1951 és la mateixa per la qual, avui dia, Rússia persegueix els testimonis de Jehovà. Les autoritats interpreten equivocadament la seva neutralitat política i consideren que no respecten l’autoritat de l’Estat. Les autoritats no tenen en compte que els testimonis són coneguts per tenir una actitud respectuosa cap a elles, per obeir les lleis i per ser bons treballadors.

L’amfitrió de la conferència, Aleksandr Guriànov, va concloure amb alguns comentaris finals sobre l’actual situació a Rússia. Ell va declarar: «Existeix algun tipus d’odi per part del govern cap a aquesta confessió religiosa en particular». A més, es va recordar a tots els presents que 70 anys després d’aquella deportació, la història s’està tornant a repetir. Una vegada més, els ciutadans del país que compleixen les lleis han estat declarats delinqüents només per practicar la seva religió, que és un dels drets protegits per la Constitució.

Un vídeo d’aquest esdeveniment està disponible en línia en rus.