Molts germans que estan a la presó a Rússia per les seves creences religioses estan casats i tenen fills. Per aquesta raó les proves van més enllà dels murs de la presó. És molt difícil per a les seves dones i els seus fills estar separats d’ells i alhora fer front als problemes de cada dia. Deu dones de germans empresonats van escriure una carta a les autoritats russes explicant amb sinceritat com se sentien. La carta deia: «Aquesta carta oberta és un crit desesperat. Les persones que estimem [...] estan entre barrots perquè se les ha declarat culpables de llegir la Bíblia i orar a Déu amb nosaltres, els nostres fills i els nostres amics».

Moltes de les nostres estimades germanes expliquen les proves tan difícils que han hagut de patir i com Jehovà les ha ajudat a seguir endavant mentre els seus marits estaven a la presó.

Per culpa dels problemes tècnics, moltes de les nostres germanes no poden comunicar-se per telèfon amb els seus marits. A més a més, els marits triguen més temps del normal en rebre les cartes que les seves dones els hi envien, i a vegades ni tan sols les reben.

El marit de la germana Ievguénia Lagunova, el Féliks Makhammadíev, va ser sentenciat a més de dos anys de presó. Durant llargs períodes de temps, la Ievguénia no va poder parlar amb el seu marit. Ella explica que se li va fer molt difícil no saber si el seu marit es trobava bé o no, o si se sentia sol per no rebre cap carta d’ella.

Moltes d’aquestes dones havien de recórrer llargues distàncies per visitar els seus marits (mira el requadre «Distància que recorren les germanes per veure els seus marits»). Per exemple, la Ievguénia explica: «Viatjava més de 800 quilòmetres en cotxe per anar a veure el meu marit a la presó». De mitjana, la Ievguénia trigava tres o quatre dies a visitar el seu marit i tornar a casa. Altres germanes conduïen fins a 1.000 quilòmetres. Però, quan arribaven a la presó, sovint havien d’esperar a l’exterior i fer llargues cues.

El marit de la Irina Christensen, el Dennis, va ser el primer testimoni de Jehovà empresonat a Rússia després de la prohibició del 2017. Regularment, ella fa un viatge de 200 quilòmetres des de casa seva, a Oriol, fins a la presó de Lgov per poder visitar el seu marit. Ella comenta: «Se’m fa difícil anar a la presó, tant físicament com emocionalment. He de sortir a les 3.30 de la matinada per ser a la presó a les 8 del matí i entregar tota la documentació necessària. Llavors, he d’esperar al cotxe fins a les 11, que és quan comencen les visites». Quan li pregunten com aguanta aquesta situació, la Irina diu: «Faig molta oració a Jehovà i li demano que m’ajudi a aguantar, i que també ajudi tots els meus germans, tant els que m’envolten, com els que estan a la presó, així com la resta de germans arreu del món».

La germana Nadejda Guérman ha estat separada del seu marit Guennadi durant més de dos anys. Ella, igual que altres dones en aquesta mateixa situació, ha de lluitar contra la soledat fruit d’estar separada de la seva parella. Tot i això, la Nadejda explica: «Més que mai, la congregació ha estat per a mi com la meva familia. He sentit clarament el seu amor i com s’ha preocupat de mi i del meu marit.»

La germana Iúlia Mirétskaia té el seu marit Aleksei a la mateixa presó on està el Guennadi. Ella diu: «Els germans i les germanes m’ajuden amb les feines de casa. Em consola saber que puc confiar en els meus amics i que tinc la seva ajuda».

La germana Tatiana Budentxuk està cuidant els seus dos fills sense el seu marit Aleksei que està empresonat des de setembre de 2019. Ella comenta: «Els nens intenten centrar-se en les benediccions que tenim, en tot el que Jehovà ens dona i en que Ell sempre ens ajuda. Saben que aquesta prova és temporal, i que ara és el moment de demostrar la nostra fe i lleialtat a Jehovà».

La germana Natàlia Filàtova és la dona del Serguei Filàtov, que va ser sentenciat a sis anys de presó el març de 2020. Des de llavors, està criant els seus quatre fills ella sola. Ella diu d’ells: «M’adono que troben a faltar el seu pare i que els preocupa si ell està bé a la presó. Quan fan oració, li expliquen això a Jehovà. La meva filla petita escriu cartes al seu pare i li diu que estem bé i que no pateixi per nosaltres. Però tot serà millor quan torni a casa amb la família».

La família s’esforça per posar en pràctica els consells de la Bíblia i portar una vida senzilla. La Natàlia explica: «Hem après a viure amb els diners que tenim i a no gastar-los en allò que no necessitem. Tenim suficients diners per cobrir les despeses bàsiques i altres necessitats».

Tot i les dificultats, les nostres germanes s’estan mantenint fidels gràcies a la seva bona rutina espiritual. La Iúlia comenta: «Intento estar al dia amb totes les publicacions. Fins i tot, podríem dir que estudio per dues persones, perquè quan parlo amb l’Aleksei m’esforço per recordar i compartir amb ell les idees principals del que he après». La Nadejda destaca: «No hi ha cap problema que Jehovà no pugui solucionar! Em sento a prop de Jehovà tot el dia. Soc com una nena petita en braços d’un pare que tot ho pot! I quan ajudo els altres, m’ajudo a mi mateixa».

La Natàlia explica un sentiment semblant: «Recordo el que va dir una germana: “No hi ha cap servent de Déu que no necessiti consol però tampoc n’hi ha cap que sigui incapaç de consolar els altres”. És per això que em sento satisfeta quan puc consolar o animar algú altre. Tot i estar sola sense el meu marit, intento no compadir-me de mi mateixa ni estar deprimida. Aquesta situació no és fàcil ni emocionalment ni físicament. Però no vull donar a Satanàs l’oportunitat de desanimar-me!».

Els germans i les germanes d’arreu del món valoren molt l’exceŀlent exemple de fidelitat i aguant d’aquells que tenen familiars empresonats a Rússia i a altres llocs. Estem segurs que Jehovà estima molt aquests germans i que els considera preciosos als seus ulls (Isaïes 43:4).