Organismes oficials d’Europa i dels Estats Units segueixen condemnant la contínua persecució cap als testimonis de Jehovà a Rússia.

En una declaració publicada el 27 d’octubre de 2020, la presidenta Gayle Manchin, va dir: «L’USCIRF està horroritzat pel tracte que Rússia està donant al Dennis Christensen. Clarament, és una vendetta contra aquest pobre home, que se’l considera culpable per només practicar la seva fe de manera pacífica. L’estat rus, en comptes de ser considerat amb ell, l’està tractant com a un criminal perillós. Això és un indignant error judicial».

La presidenta Manchin advoca a favor del germà Christensen mitjançant el Projecte de Presos Religiosos de Consciència de l’USCIRF. En diverses ocasions, aquesta Comissió ha protestat amb rotunditat contra la condemna de sis anys de presó del germà Christensen.

En la seva declaració, l’USCIRF també censura el govern rus per la seva negativa a alliberar anticipadament en Dennis Christensen. La Comissió informa que se li «va concedir la llibertat condicional el 23 de juny [de 2020], però un fiscal de l’Estat ràpidament va impugnar aquesta decisió. I en comptes de ser alliberat, se’l va traslladar a una ceŀla de càstig mal ventilada per presumptament violar les regles de la presó».

L’USCIRF acaba la seva declaració fent referència al seu Informe Anual de 2020. Aquest informe condemna el govern rus «per les sistemàtiques, contínues i indignants violacions de la llibertat religiosa» i recomana al govern dels Estats Units que castigui la Federació Russa i la declari «país d’especial preocupació».

De manera similar, vuit alts càrrecs assignats pel Consell de Drets Humans de l’ONU van fer arribar una carta conjunta a la Delegació Permanent de la Federació Russa davant l’ONU. En aquesta carta van expressar la seva indignació per «la persecució contínua contra els testimonis de Jehovà a la Federació Russa, el tancament del seu centre administratiu a Sant Petersburg i la prohibició d’activitats religioses a tots els seus 395 locals al país». Aquests alts càrrecs també van criticar Rússia per ignorar les repetides peticions que ha rebut d’organitzacions de tot el món perquè aturi aquesta persecució.

Els alts càrrecs de l’ONU expliquen que les lleis russes sobre l’extremisme són poc clares i «s’han emprat per aturar qualsevol activitat religiosa dels testimonis de Jehovà, per atemorir-los, per violar la seva privacitat amb intervencions policials i escorcolls a les seves llars, per detenir-los i interrogar-los i, en alguns casos, per condemnar-los i empresonar-los».

A més, insisteixen que «el dret que tenen els testimonis de Jehovà de practicar la seva religió està recollit a l’article 18, paràgraf 1, de l’ICCPR». a Per tant, demanen a la Federació Russa «assegurar-se que la Llei Federal de 2002 sobre la lluita contra les activitats extremistes no viola injustament els drets constitucionals de tota persona a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de creença».

La carta també exposa alguns dels tractes cruels contra els nostres germans. Per exemple, menciona els cinc Testimonis de Saràtov que van ser apallissats el 6 de febrer de 2020. La carta explica: «Els testimonis de Jehovà que són detinguts sovint ho estan sota condicions molt severes, pateixen maltractament cruel i altres tipus de violència física i psicològica que es poden considerar tortura. Tot això, per causa de les seves creences religioses».

També, la carta fa referència a un altre tràgic cas de persecució: el 10 de febrer de 2020, la policia russa va torturar el germà Vadim Kutsenko. Les autoritats russes ho van negar. Però l’ONU no s’ho va creure i continua tenint «considerables preocupacions pel que pot semblar un patró de persecució a nivell nacional contra la comunitat dels testimonis de Jehovà a l’afirmar que les seves activitats pacífiques constitueixen un crim».

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa b va començar a vigilar Rússia des que aquest país va prohibir les activitats dels testimonis de Jehovà i va iniciar una persecució contra ells el 2017. L’objectiu d’aquesta vigilància era assegurar-se que Rússia obeïa ambdues decisions imposades pel Tribunal Europeu de Drets Humans després de considerar Rússia culpable de violar els drets dels testimonis de Jehovà. c Per això, l’1 d’octubre de 2020, aquest Comitè va reconèixer que tenia «una seriosa preocupació per la prohibició de 2017 i pels diferents informes alarmants rebuts. Aquests informes mostren que els testimonis de Jehovà continuen sent arrestats, processats i empresonats simplement per practicar pacíficament les seves creences religioses».

Per evitar que es cometin violacions similars, el Comitè recomana que Rússia millori la seva «actual legislació antiextremista, que és la base d’aquesta prohibició i el conseqüent processament criminal dels testimonis de Jehovà». A més, Rússia hauria de considerar «eliminar la prohibició total i tancar els casos oberts contra els testimonis de Jehovà que només practicaven pacíficament la seva religió». El 2021, el Comitè analitzarà de nou si Rússia ha fet alguna cosa per millorar aquesta situació.

Des de 2017, s’ha acusat falsament d’extremistes a més de 400 germans i germanes de Rússia i Crimea. I s’ha empresonat a més de 210 Testimonis en més de 70 ciutats per tota Rússia.

«Invoquem el nom de Jahvè, el nostre Déu» perquè continuï ajudant els nostres estimats germans i germanes a aguantar amb paciència (Salm 20:2, 7, MM).