L’Ivan recorda amb afecte quan el seu pare, en Grigori, arribava a casa al vespre i els llegia El meu llibre d’històries bíbliques a ell i als seus set germans. I, com si fos ahir, recorda quan predicava amb el seu pare al petit poble de Kvitok, on hi vivien. Sovint trucava a la porta dels seus professors i companys de classe. Quan era un adolescent, l’Ivan va predicar a territori no assignat amb el seu avi matern, en Piotr Partsei, i va veure com ell demostrava entusiasme i esperit de sacrifici a la predicació.

Freqüentment, l’Ivan també veia al seu pare i al seu avi llegint la Bíblia i les publicacions basades en ella. Gràcies a això, seguint els seus exemples, es va posar la meta de fer el mateix.

Ara, l’Ivan amb 41 anys segueix els seus exemples però d’una manera que ell no s’esperava pas. Sota els règims nazi i soviètic, el seu avi matern Piotr va ser arrestat i enviat a presó, i el seu pare Grigori va ser empresonat per la Unió Soviètica. Tots dos per ser testimonis de Jehovà. Així mateix, igual que els seus antecessors, l’Ivan va ser arrestat pels agents del Servei Federal de Protecció (SFO) el 30 de maig de 2018. Va passar quatre mesos entre barrots i sis mesos més sota arrest domiciliari.

L’Ivan diu: «L’apòstol Pau va escriure a 2 Timoteu 3:14: “No deixis de creure en les coses que t’han ensenyat i de les quals t’han convençut. Saps de qui les has après”. Saber de qui he après la veritat em dona forces. Soc conscient que cap sistema polític ni cap presó va fer que ells transigissin i també sé que la persecució no durarà per sempre. Jo segueixo el camí que m’han ensenyat i seguiré imitant els seus bons exemples. A més, estic convençut que Jehovà recompensarà la meva fidelitat». L’Ivan espera la decisió del tribunal sobre el seu cas.

Ell recorda que quan el seu pare i el seu avi Piotr li explicaven les vivències a presó, no li explicaven com de difícil havia sigut. Al contrari, li explicaven totes les bones oportunitats que havien tingut per donar a conèixer les bones notícies de part de Déu.

En Grigori, que ara té 64 anys, es va batejar com a testimoni de Jehovà el 1975, després d’estar un any en un camp soviètic de treballs forçats per haver-se negat a fer el servei militar. El van alliberar dos anys més tard, el 1977. Més endavant, el 1986, va estar un any més a presó perquè tenia publicacions bíbliques que el govern havia prohibit. El pare d’en Grigori, que també es deia Ivan, va estar en un camp de treballs forçats des de l’any 1944 fins l’any 1950 per mantenir la seva neutralitat cristiana.

En Grigori explica: «Vaig poder aguantar la persecució perquè havia desenvolupat una fe forta. No vaig dubtar ni per un moment que estava a la veritat i que Jehovà és el Déu verdader».

Ara el seu fill Ivan està passant per la mateixa situació. En Grigori diu: «Recordo els anys de la Unió Soviètica i veig que s’està repetint la mateixa història. Li demano a Jehovà que ajudi l’Ivan a mantenir-se fidel durant aquesta prova i que gràcies al seu aguant se santifiqui el nom de Jehovà».

El 1943, els nazis van enviar l’avi matern de l’Ivan, en Piotr, al camp de treballs forçats de Majdanek i, més tard, al de Ravensbrück per haver-se negat a signar un document on renunciava a la seva fe. Les forces aliades el van alliberar el 1945. El 1952, els soviètics el van arrestar i el van condemnar a mort. No obstant, es va commutar aquesta sentència i el van alliberar el 1956. El 1958 el van tornar a arrestar per la seva fe i va ser alliberat el 1964.

L’Ivan, parlant del seu avi Piotr que ja és mort, diu: «L’exemple d’integritat del meu avi m’ha donat forces. Quan ressusciti, li explicaré com he hagut d’afrontar proves similars a les seves i que el seu exemple m’ha ajudat a mantenir-me fidel i a ser valent».

L’Ivan continua dient: «Ningú pot robar-me la fe i l’amor que sento pel meu Déu, Jehovà. Als interrogadors, sempre els dic: “El màxim que podeu fer és arrestar-me i tancar-me a la presó, però no teniu cap poder ni sobre la meva ment ni sobre el meu cor”».

Què ha ajudat els nostres germans a superar les proves?

L’Ivan explica: «Segons Fets 14:22, “hem de passar per moltes proves abans d’entrar al Regne de Déu”. Cada servent de Déu haurà d’afrontar proves. Això no sempre significarà haver d’anar a la presó, també pot significar patir una malaltia o la mort d’un ésser estimat. Serem capaços d’aguantar-les si tenim l’actitud correcta i enfortim la nostra amistat amb Jehovà. Ell sempre està preparat per ajudar els seus servents».

El seu pare, en Grigori, afegeix: «Enforteix la teva amistat amb Jehovà i fes que arribi a ser el teu millor amic. És important que et convencis que tens la veritat i que val la pena fer qualsevol sacrifici per continuar servint Jehovà. Ell recompensarà els teus esforços».

Ens anima molt llegir experiències que demostren com Jehovà ha cuidat els nostres germans que són perseguits per la seva fe. Continuem demanant a Jehovà en oració que ajudi els nostres germans de Rússia a ser valents i a confiar en la seva promesa: «No tinguis por [...]. La teva recompensa serà molt gran» (Gènesi 15:1, BCI).