El 17 de desembre de 2020, el Tribunal de Districte de Leninski, a Rostov del Don, ha sentenciat el germà Ruslan Aliev a una condemna condicional de dos anys i mig de presó. Ara per ara, no haurà d’anar a la presó.

Els dies abans del veredicte, el Ruslan va mostrar «la pau de Déu» (Filipencs 4:7). Amb molta calma, va dir als seus amics: «No estic preocupat pel resultat del judici. Tot el que Déu deixa que passi està sota el seu control, i sé que arribarà l’ajuda en el moment adient. Jo serviré Jehovà sigui on sigui». El Ruslan també és conscient que els seus germans i germanes d’arreu del món estan fent oracions perquè aguanti amb lleialtat, i això li ha estat «un gran consol».

El 14 de desembre de 2020, als seus comentaris finals davant el tribunal, el Ruslan va dir amb valentia: «Al primer segle, un home de 33 anys va ser acusat de promoure rebeŀlió contra el govern, i se’l va considerar un criminal. Però tota la informació que tenim sobre aquell judici mostra que va ser jutjat per la seva relació amb Déu, Jehovà. Les declaracions dels testimonis es contradeien i l’acusació no va poder demostrar de cap manera la seva culpabilitat. Malgrat tot això, se’l va declarar culpable. Aquest home va ser Jesucrist.

»Ara, en ple segle XXI, jo, que també tinc 33 anys, estic davant del tribunal acusat d’un crim contra l’ordre constitucional i la seguretat de l’Estat. [...] Quan escolto que també se m’acusa de rebeŀlar-me contra el govern i d’amenaçar la seguretat del país, he de dir que em sorprèn la inconsistència i l’absurditat d’aquesta acusació».

El Ruslan va refutar la falsa acusació de promoure l’odi religiós i ètnic. Ell va dir: «Per diverses circumstàncies, he crescut immers en tres cultures diferents: la russa, l’azerbaidjanesa i la ucraïnesa. M’estimo per igual totes i cadascuna d’aquestes cultures. [...] Tinc molts amics que són de països africans on es parla l’anglès, així com també amics que parlen el xinès. [...] Vaig néixer a l’Azerbaidjan. Tothom coneix l’enemistat que hi ha entre els azerbaidjanesos i els armenis, però el meu millor amic és d’Armènia i, de fet, va ser el meu testimoni quan em vaig casar. Gràcies a l’educació bíblica que he rebut, m’estimo la gent de diferents nacionalitats, races, religions i classes socials. [...] Per això, ens sorprèn molt, tant a mi com als que em coneixen, escoltar que se m’acusa d’incitar divisions entre diferents ètnies i races o de promoure la idea que alguns són superiors als altres».

És molt animador escoltar com els nostres germans i germanes de Rússia utilitzen amb valentia l’oportunitat que se’ls presenta de donar testimoni davant dels tribunals. Estem segurs que Jehovà beneirà les llavors de la veritat que plantem quan defensem la nostra fe davant de les autoritats (Mateu 10:18).