Salta al contingut

El germà Djovidon Bobodjónov

18 DE NOVEMBRE DE 2020
TADJIKISTAN

El president del Tadjikistan indulta el germà Djovidon Bobodjónov i se l’allibera de la presó

El president del Tadjikistan indulta el germà Djovidon Bobodjónov i se l’allibera de la presó

«Jehovà m’ha ajudat a mantenir forta la meva fe», va dir el germà Djovidon Bobodjónov després de ser alliberat de la presó l’1 de novembre de 2020. Un dia abans, el president del Tadjikistan va indultar en Djovidon i altres 377 presoners. A ell se’l va condemnar a dos anys de presó per la seva objecció de consciència al servei militar, però finalment només n’han estat nou mesos.

El 4 d’octubre de 2019, uns militars el van raptar de casa seva quan només tenia 19 anys, i se’l van emportar a una oficina de reclutament. Durant els següents mesos, el van anar traslladant a diferents centres de detenció temporal. Cada vegada que arribava a un nou centre havia d’explicar per què havia rebutjat allistar-se a l’exèrcit. Ell explica: «Molts comandants i soldats em feien preguntes que no tenien cap mena de sentit amb la intenció que renunciés a ser testimoni de Jehovà i que perdés els papers. Fins i tot, de vegades, em despertaven per la nit per tornar-me a fer les mateixes preguntes una vegada rere una altra i m’exigien que els expliqués per què rebutjava allistar-me a l’exèrcit.

»Però l’oració em va ajudar moltíssim. Quan estava als centres de detenció orava dia i nit intensament entre llàgrimes, i li demanava a Jehovà que m’ajudés a no rendir-me, a no decebre’l i a no cedir a les provocacions.

»Sentia que Jehovà m’agafava ben fort de la mà [...]. En ocasions em faltaven les forces perquè em sentia sol. Però Jehovà m’animava i m’enfortia gràcies a la creació. Cada matí em despertava amb el cant dels ocells i cada nit em quedava embadalit mirant la lluna i els estels. Aquests regals de part de Jehovà m’animaven i em feien molt feliç».

El 2 d’abril de 2020, van declarar culpable el germà Djovidon i el van traslladar del centre de detenció temporal a la presó. Allà no tenia permís per rebre correspondència, tot i així, els germans locals li portaven menjar en unes bosses on escrivien el text del dia. En Djovidon diu: «Això em va ajudar a no sentir-me sol i a adonar-me que els meus germans m’estimen molt».

També el va ajudar molt recordar textos bíblics reconfortants, com ara Romans 8:37-39. Ell comenta: «A la presó vaig viure en primera persona com de certes són aquestes paraules. Cap prova va ser capaç d’allunyar-me de l’amor de Jehovà. Jehovà m’ha ajudat a mantenir forta la meva fe».

L’experiència d’en Djovidon també ha encoratjat els seus pares. El seu pare Abdudjamol diu: «Les oracions i el bon exemple del nostre fill que s’ha mantingut lleial a Jehovà en aquesta prova han enfortit la nostra fe. Els nostres germans d’arreu del món ens han ajudat en gran manera. Estem profundament agraïts per les seves oracions i donem les gràcies a Jehovà per tenir amics que ens donen tant amor».

En aquest temps de la fi sabem que tots patirem «proves de foc» (1 Pere 4:12). Per això, en Djovidon s’adreça a tots nosaltres, i conclou: «Ara que soc lliure, vull utilitzar la meva llibertat per aprofundir el meu coneixement sobre Jehovà i preparar-me per a qualsevol prova que vingui en el futur. Si tu encara no has passat per proves dures, és imprescindible que aprofitis al màxim la llibertat que tens ara per aprofundir el teu coneixement amb la lectura de la Bíblia i les nostres publicacions».