El 12 de novembre de 2020, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va emetre tres sentències a favor dels testimonis de Jehovà a Ucraïna. Els casos són: Zagúbnia i Tabatxkova contra Ucraïna, Migorianu i altres contra Ucraïna, i Kornílova contra Ucraïna. Es van presentar al tribunal el 2014 i el 2015. En tots aquests casos els agents de la policia no van actuar després que els testimonis de Jehovà fossin víctimes d’atacs violents. El TEDH va concloure que les autoritats ucraïneses no havien protegit els drets dels nostres germans i van imposar una indemnització econòmica de 14.700 euros per a les víctimes.

Zagúbnia i Tabatxkova contra Ucraïna: El 20 d’abril de 2009, les germanes Zagúbnia i Tabatxkova estaven participant a la predicació casa per casa al poble de Noví Mliní. Quan un sacerdot local de l’Església Ortodoxa de la Trinitat, Mikola Líssenko, es va trobar amb les germanes pel carrer, les va colpejar brutalment al cap i a l’esquena amb un pal de fusta. L’agressor mai va ser castigat tot i reconèixer que volia «intimidar» les nostres germanes i «aturar la seva predicació».

Migorianu i altres contra Ucraïna: El 5 d’abril de 2012, vint-i-un testimonis de Jehovà estaven reunits amb altres convidats per celebrar el Memorial de la mort de Jesucrist, quan una multitud dirigida per un sacerdot local de l’Església Ortodoxa de Rússia, O. Greku, va interrompre la reunió. La multitud va cridar obscenitats i va amenaçar els assistents, entre els quals hi havia diversos nens i dones grans.

Al llarg del temps, el sacerdot i els seus còmplices van continuar assetjant els testimonis de Jehovà. Van donar pallisses a diversos germans, van cremar el cotxe d’un germà i van llençar un còctel Molotov dins la casa d’uns Testimonis mentre dormien. Després, les víctimes van informar la policia sobre aquests atacs violents i van entregar proves a les autoritats. Fins i tot, en alguns casos, hi havia enregistraments de vídeo dels agressors. Però la policia es va negar a reconèixer que aquests crims havien succeït per raons religioses i va afirmar que als vídeos no es podia identificar els culpables. Tant el sacerdot com els seus còmplices van restar impunes.

Kornílova contra Ucraïna: El 7 de març de 2013, a la ciutat de Nossivka, les germanes Kornílova i Serdiuk estaven convidant els seus veïns a assistir al Memorial de la mort de Crist. Un home va començar a cridar obscenitats contra elles i les va insultar per ser persones religioses. Aleshores les va atacar i va donar un cop de puny a la cara a la germana Kornílova. El cop va ser tan fort que li va provocar una contusió i va estar 11 dies a l’hospital. La policia es va negar a acceptar que l’agressió hagués sigut per ser testimoni de Jehovà, i va declarar que la nostra germana havia estat víctima d’un «odi personal i hostil». El tribunal només va imposar a l’atacant una multa ínfima.

Els representants de la sucursal d’Ucraïna es van reunir diverses vegades amb les autoritats locals, nacionals i internacionals per parlar sobre la persecució. El 2014, després d’esgotar totes les opcions possibles, els germans van començar a presentar casos judicials al TEDH. Curiosament, un any abans, les autoritats ja havien començat a portar un registre de la intolerància religiosa a Ucraïna. En un informe del 2013, el defensor del poble ucraïnès va dir: «Degut al fet que la policia no investiga els crims que poden estar motivats per la intolerància religiosa, els criminals es pensen que poden actuar amb impunitat». De la mateixa manera, en el seu informe periòdic del 2013 sobre Ucraïna, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va expressar la seva preocupació perquè els crims d’odi en aquest país, com els que pateixen els testimonis de Jehovà, estaven rebent el tractament de delictes menors. El Comitè va concloure demanant al govern d’Ucraïna «treballar més dur per garantir que els presumptes crims d’odi s’investigaran minuciosament, que els criminals seran processats [...] i, si se’ls condemna, castigats amb les sancions adequades, i que les víctimes seran suficientment compensades».

En els últims anys, el govern d’Ucraïna ha treballat per millorar la situació. Tot i que els testimonis de Jehovà gaudeixen en aquest país de llibertat religiosa, esperem que aquestes tres decisions del TEDH impulsin les autoritats ucraïneses i d’altres països a continuar protegint la llibertat religiosa dels nostres germans i germanes. Anhelem el dia en què Jehovà acabarà amb tota la persecució que estan patint aquells que l’adoren, ja que «tots els seus camins són justícia» (Deuteronomi 32:4).