«Algunes vegades aconsegueixo controlar la meva llengua, però d’altres sembla que va per lliure, i acabo parlant sense pensar.» (James)

 «Quan estic nerviosa parlo sense pensar, i quan estic tranquiŀla parlo més del compte. Així que, bàsicament, sempre estic ficant la pota.» (Marie)

 La Bíblia diu: «Mireu com s’encén un bosc molt gran amb un foc de no res! Doncs bé, la llengua també és un foc» (Jaume 3:5, 6). Et fiques sovint en problemes per les coses que dius? Si és així, aquest article et pot ajudar.

•  Per què dic el que no he de dir?

•  Controlar la llengua

•  Què en pensen altres joves?

 La imperfecció. La Bíblia afirma: «Tots ensopeguem moltes vegades. Si algú no s’equivoca mai quan parla, és una persona perfecta» (Jaume 3:2, nota). Com que som imperfectes, tendim no només a ensopegar quan caminem sinó també a equivocar-nos quan parlem.

 «Com que el meu cervell i la meva llengua són imperfectes, no té sentit pensar que puc controlar-los a la perfecció.» (Anna)

 Parlar massa. La Bíblia diu: «En les moltes paraules no hi manca la transgressió» (Proverbis 10:19, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Les persones que parlen massa i escolten poc, tenen totes les de perdre perquè és més probable que amb les seves paraules ofenguin algú.

 «En una conversa, no és més inteŀligent qui més parla. Jesús és la persona més inteŀligent que ha viscut mai a la Terra i, tot i això, de vegades es va quedar callat.» (Julia)

 El sarcasme. La Bíblia afirma: «Hi ha qui parla ofendosament, com les burxades d’una espasa» (Proverbis 12:18, TBS). Un exemple de parlar «ofendosament» és el sarcasme, és a dir, paraules que fereixen i menyspreen els altres. Les persones que utilitzen el sarcasme es poden justificar dient: «Era broma!». Però humiliar els altres no té cap gràcia. La Bíblia ens mana desfer-nos de «les paraules ofensives i de tota mena de malícia» (Efesis 4:31).

 «Normalment soc molt graciosa, i m’agrada molt fer broma. Això em porta fàcilment al sarcasme i, com a resultat, moltes vegades em fico en problemes.» (Oksana)

 Aprendre a controlar la teva llengua pot ser difícil, però els principis bíblics et poden ajudar. Per exemple, analitza els següents.

 «Parleu dins del vostre cor [...], i calleu» (Salm 4:4, TBS)

 Algunes vegades, la millor resposta és no respondre. Una jove anomenada Laura explica: «El que se’m passa pel cap quan estic en calent, no ho penso després d’una estona. Quan em tranquiŀlitzo, normalment m’alegro de no haver dit el que sentia en aquell moment». Aturar-te a pensar, encara que siguin uns segons, et pot evitar dir coses de les que després te’n penedeixis.

 «¿No prova les paraules l’orella i el paladar gusta per si mateix el menjar?» (Job 12:11, La Bíblia, Monjos de Montserrat)

 T’estalviaràs molts mals de cap si abans de parlar poses a «prova» les teves paraules fent-te les següents preguntes:

•   És veritat el que vull dir? És amorós? És necessari? (Romans 14:19)

•   Com em sentiria si algú m’ho digués a mi? (Mateu 7:12)

•   Demostrarà que respecto el punt de vista de l’altra persona? (Romans 12:10)

•   És el moment adient per dir-ho? (Eclesiastès 3:7)

 «Sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres» (Filipencs 2:3)

 Aquest consell t’ajudarà a pensar bé dels altres, i això farà que refrenis la teva llengua i que pensis abans de parlar. Encara que sigui massa tard i ja hagis ferit algú amb les teves paraules, la humilitat t’ajudarà a demanar perdó, i a fer-ho el més aviat possible (Mateu 5:23, 24). I pel proper cop, proposa’t controlar millor la teva llengua.