Una de les situacions més angoixants que els joves poden patir és el divorci dels seus pares. Si aquest és el teu cas, com pots fer front al dolor?

En aquest article:

•  Tres coses que no hauries de fer

•  Tres coses que pots fer

•  Què en pensen altres joves

 Tres coses que no hauries de fer

 1. Sentir-te culpable

 «Una vegada, la meva mare em va dir que tots els problemes que hi havia entre el meu pare i ella van començar quan jo vaig néixer. Així que vaig donar per fet que el seu matrimoni havia fracassat per culpa meva.» (Diana)

 Tingues això present: Els teus pares no es divorcien per culpa teva, sinó pels problemes que hi ha entre ells dos. Tu no ets l’origen dels seus problemes i tampoc pots solucionar-los. Ells són els responsables de resoldre les seves desavinences matrimonials.

 2. Guardar ressentiment

 «Estic molt enfadada amb el meu pare per haver sigut infidel a la meva mare. Em costarà molt tornar a confiar en ell.» (Rianna)

 Tingues això present: És probable que estiguis enfadat i frustrat per tot el que està passant entre els teus pares, i tens motius per estar-ho. Però no és bo que guardis ressentiment, perquè et pot perjudicar físicament i emocionalment. És per això que s’ha dit que guardar ressentiment és com prendre un verí i esperar que l’altra persona es posi malalta. a

 3. Pensar que no podràs tenir un matrimoni feliç

 «Em fa molta por fer el mateix que va fer el meu pare. M’espanta pensar que si em caso i tinc fills estaré en les mateixes circumstàncies que van dur al divorci dels meus pares.» (Jessica)

 Tingues això present: El fet que el matrimoni dels teus pares hagi fracassat no vol dir que el teu també hagi de fracassar. En realitat, pots aprendre lliçons molt valuoses del que els ha passat als teus pares. Per exemple, és possible que t’ajudi a identificar quines qualitats voldries que tingués la teva futura parella. El divorci dels teus pares també et pot motivar a cultivar qualitats que t’ajudaran a ser millor cònjuge.

 Tres coses que pots fer

 1. Comunica’t

Les persones que no expressen els seus sentiments negatius sovint tenen conductes autodestructives, com per exemple abusar de l’alcohol o prendre drogues. En lloc d’anar per aquest camí, intenta això altre:

 Parla amb els teus pares. Si un dels teus pares, o tots dos, no deixen d’explicar-te els seus problemes, digue’ls amb calma però amb fermesa com t’està afectant la situació. Si et costa parlar amb ells en persona, els pots escriure una carta.

 Parla amb un amic de confiança. Tenir algú que estigui disposat a escoltar-te et pot fer sentir molt millor. La Bíblia diu que «un amic de veritat estima en tot moment i demostra ser un germà en temps difícils» (Proverbis 17:17).

 Parla amb el teu Creador. Jehovà, aquell que escolta les oracions, sempre estarà atent al que li diguis (Salm 65:2). La Bíblia diu: «Descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell es preocupa per vosaltres» (1 Pere 5:7).

•   Amb quin dels teus pares pots parlar amb calma?

•   Quin amic de confiança, ja sigui jove o adult, et pot ajudar a afrontar aquesta situació?

•   Sobre quins assumptes concrets podries fer oració?

 2. Adapta’t als canvis

 Degut al divorci dels teus pares, és possible que hagis de mudar-te a una nova casa, anar a una nova escola, aprendre a viure amb menys diners o, fins i tot, hagis de fer nous amics. És normal que et sentis frustrat i angoixat, i potser sents que la teva vida està cap per avall. Què et pot ajudar a fer front a tots aquests canvis? Centra’t en com pots adaptar-te a les noves circumstàncies.

•   Quin és el canvi més gran que has hagut de fer per causa del divorci dels teus pares?

•   Què pots fer per adaptar-te a aquest canvi?

 3. Identifica els teus punts forts

 Tot i que el divorci dels teus pares et pot provocar molta angoixa, també et pot ensenyar a identificar els teus punts forts. Fins i tot és probable que en desenvolupis de nous. El Jeremy, que va viure el divorci dels seus pares quan tenia 13 anys, explica: «El divorci dels meus pares va fer que aprengués a ser més responsable. Com que era el fill gran, vaig haver d’ajudar més la meva mare i també el meu germà petit».

•   Degut a la situació dels teus pares, quins punts forts has descobert que tens?

•   Quins aspectes de la teva personalitat t’agradaria millorar?