•  Què has de saber

•  Què pots fer

•  Què en pensen altres joves

 Com més confiable siguis, més confiaran en tu. Complir les normes que posen els teus pares és com pagar un deute. Per què? Perquè tu els hi deus la teva obediència. Si ets un bon ‘pagador’, et donaran més ‘crèdit’ (o llibertat). D’altra banda, si no poden confiar en tu, no et sorprenguis si et baixen el ‘límit de crèdit’.

 La confiança no es guanya de la nit al dia. Els hi has de demostrar amb la teva conducta que ets una persona responsable. Així els teus pares et donaran més llibertat.

 EXPERIÈNCIA: «Quan era adolescent sabia perfectament el que esperaven els meus pares de mi, així és que feia veure que era com ells volien, tot i que en realitat feia el que jo volia. Per això, als meus pares els hi costava confiar en mi. Després d’un temps, vaig aprendre que no hi ha volta de full: no pots esperar rebre llibertat si no ets sincer. Si vols que confiïn en tu, t’has de guanyar la seva confiança.» (Craig)

 Digues la veritat encara que surtis perdent. Tots cometem errades. El problema ve quan intentem amagar-les dient mentides, o amaguem part de la informació per ocultar la veritat. Això pot fer que els teus pares deixin de confiar en tu. En canvi, si et guanyes la reputació de ser sincer en tot moment, els teus pares veuran que ets prou madur per reconèixer les teves equivocacions, i demostraràs que ets confiable.

 «La gent no deixa de confiar en tu quan comets errors, sinó quan intentes amagar-los.» (Anna)

 La Bíblia diu: «En tota ocasió volem comportar-nos honradament» (Hebreus 13:18).

•   Pensa-hi: Quan els teus pares et pregunten on vas o què faràs, els hi dius tota la veritat? Si et demanen on has estat o què has fet, omets algun detall que potser els hi agradaria saber?

 Sigues responsable. Compleix les normes que et posen els teus pares. Sigues puntual. Fes les feines de casa quan toca. Respecta l’hora d’arribada que t’hagin marcat. Sigues un bon estudiant.

 «Si els teus pares et deixen sortir amb els amics però et diuen que has de ser a casa abans de les nou del vespre, no pots arribar més tard de les deu i esperar que et deixin sortir la propera vegada!» (Ryan)

 La Bíblia explica: «Cadascú portarà la seva càrrega de responsabilitat» (Gàlates 6:5).

•   Pensa-hi: ¿Ets conegut per ser puntual, fer les teves feines i obeir les normes, fins i tot aquelles que no t’agraden tant?

 Tingues paciència. Si has traït la confiança dels teus pares, portarà temps recuperar-la. Estigues disposat a ser pacient.

 «Em feia ràbia que els meus pares no em donessin més llibertat quan vaig arribar a certa edat. No era conscient que complir anys no és el mateix que fer-se gran i madurar. Vaig demanar als meus pares que em deixessin demostrar que podien confiar en mi. Va implicar temps, però va valer la pena. Vaig aprendre que no és la teva edat el que et fa confiable, sinó la teva manera d’actuar.» (Rachel)

 La Bíblia ens aconsella: «Seguiu examinant-vos a vosaltres mateixos per veure el que sou» (2 Corintis 13:5).

•   Pensa-hi: Si vols guanyar, o recuperar, la confiança dels teus pares, què podries fer per demostrar com ets en realitat?

 INTENTA FER EL SEGÜENT: Posa’t un objectiu, com ara ser puntual, fer la feina de casa, arribar a l’hora que et diguin els teus pares, o qualsevol altre. Explica’ls-hi el que has decidit, i demana’ls-hi què pots fer perquè confiïn en tu. Llavors, esforça’t per seguir el següent consell bíblic: «[Desfeu-vos] de la vella personalitat, la vostra manera de viure anterior» (Efesis 4:22). Amb el temps, podràs demostrar als teus pares que has millorat.