«Em semblaven molt bé les normes que em posaven els meus pares quan tenia 15 anys, però ara que en tinc 19, penso que hauria de tenir més llibertat.» (Sylvia)

 Et sents identificat amb la Sylvia? Si aquest és el teu cas, aquest article t’ajudarà a parlar del tema amb els teus pares.

•  Què has de saber

•  Què pots fer

•  Què en pensen altres joves

 Abans de parlar amb els teus pares sobre les seves normes, tingues en compte el següent:

•  Un món sense normes seria caòtic. Pensa en una carretera amb molt de trànsit. Què passaria si no hi haguessin senyals, semàfors, o límits de velocitat? Les normes de casa, com les de trànsit, ajuden a mantenir l’ordre.

•  Els teus pares et posen normes perquè es preocupen per tu. Si no et posessin cap norma, podria semblar que no els importa el que et passa. Quina mena de pares serien, llavors?

 HO SABIES? Els teus pares també han d’obeir algunes normes. Si això et sorprèn, llegeix Gènesi 2:24, Deuteronomi 6:6, 7, Efesis 6:4 i 1 Timoteu 5:8.

 Però, i si encara penses que les normes que et posen els teus pares són massa restrictives?

 Abans de parlar amb ells, atura’t i pensa. Tens fama d’obeir les normes dels teus pares? Si no és així, potser ara no seria el millor moment de demanar més llibertat, sinó de consultar l’article «Com em puc guanyar la confiança dels meus pares?».

 Si la fama que t’has guanyat sí és bona, prepara el que vols dir als teus pares. Posar prèviament en ordre els teus pensaments t’ajudarà a veure si el que vols demanar és raonable o no. Desprès, fixa una hora i un lloc per parlar tranquils i còmodes. I quan estiguis amb els teus pares, recorda el següent:

 Sigues respectuós. La Bíblia diu: «Una paraula ofensiva augmenta la ira» (Proverbis 15:1, Bíblia Evangèlica Catalana). Així que recorda que si et poses a discutir amb els teus pares o els acuses de ser massa restrictius, la conversa no anirà enlloc.

 «Com més respecto els meus pares, més em respecten ells a mi. És molt més fàcil arribar a un acord quan ens respectem mútuament.» (Bianca, 19 anys)

 Escolta’ls. La Bíblia diu: «Heu d’estar disposats a escoltar, heu de pensar abans de parlar» (Jaume 1:19). Recorda que vols conversar amb els teus pares. Per tant, escolta’ls i no parlis només tu.

 «A mesura que ens anem fent grans, potser pensem que sabem més que els nostres pares, però res més lluny de la realitat! Farem bé de seguir els seus consells i la seva guia.» (Devan, 20 anys)

 Posa’t en la seva pell. Esforça’t per entendre el punt de vista dels teus pares. Segueix el següent consell bíblic: «No us preocupeu només dels vostres interessos, sinó també dels interessos dels altres», o en aquest cas, dels interessos dels teus pares (Filipencs 2:4).

 «Veia els meus pares com a enemics en lloc de com a amics. Però ara m’adono que estaven aprenent a ser uns bons pares a mesura que jo anava aprenent a ser un adult responsable. Tot el que feien ho feien perquè m’estimaven.» (Joshua, 21 anys)

 Proposa solucions. Imagina’t la següent situació: alguns amics t’han convidat a una reunió social, però has d’anar en cotxe a una hora de distància de casa teva. Els teus pares no et deixen anar. Intenta descobrir què els preocupa més: la distància, o la reunió social?

•   Si és la distància, canviarien d’opinió si t’acompanya algú que també sàpiga conduir?

•   Si és la reunió social, els ajudaria saber qui anirà i quina supervisió hi haurà?

 Recorda parlar de manera respectuosa i escoltar amb paciència el que et diuen els teus pares. «Honra el teu pare i la teva mare», tant amb el teu comportament com amb la teva conducta (Efesis 6:2, 3). Canviaran d’opinió? Potser sí, però potser no. En tot cas:

 Accepta amb respecte la seva decisió. Aquest és un pas fonamental que sovint es deixa de banda. Si no aconsegueixes el que vols i comences a discutir amb els teus pares, se’t tancaran les portes el proper cop que vulguis parlar amb ells. D’altra banda, si els obeeixes de bon grat, és més probable que et donin més llibertat en el futur.