T’ho estàs passant genial a les vacances i vols que els teus amics ho vegin. Però, com ho fas?

1.   Li envies a cadascú una postal.

2.   Els hi escrius un mail a tots.

3.   Penges fotos a alguna xarxa social.

 Quan els teus avis tenien la teva edat, segurament l’opció A era l’única.

 Quan els teus pares eren adolescents, potser tenien l’opció B.

 Avui dia, la majoria de joves que tenen internet prefereixen la C. Si aquest és el teu cas, aquest article t’ajudarà a evitar alguns perills.

•  Quins són els beneficis?

•  Quins són els perills?

•  Què pots fer?

•  Què en pensen altres joves?

 És ràpid. «Quan faig un viatge increïble o passo una bona estona amb els amics, puc penjar les fotos de seguida.» (Melanie)

 És pràctic. «És molt més fàcil anar mirant les fotos que els amics van penjant per saber què estan fent que estar pendent dels mails.» (Jordan)

 T’ajuda a no perdre el contacte. «Alguns dels meus amics i familiars viuen lluny. Però, quan pengen fotos i les veig, sento que estan més a prop.» (Karen)

 Pots fer perillar la teva seguretat. Si la teva càmera té l’opció d’etiquetar geogràficament les fotos, pots estar donant més informació de la que et penses. «Quan puges fotos i altres arxius amb la teva localització geogràfica, pots permetre que gent desconeguda amb un bon programa de rastreig i males intencions trobin la teva ubicació», va informar la pàgina web Digital Trends.

 És clar, a alguns delinqüents els hi interessa més saber on no estàs. El mateix web va explicar que tres lladres van entrar a 18 cases quan no hi havia ningú. Com sabien que les cases eren buides? Van fer un seguiment per internet dels moviments de les víctimes, una tècnica coneguda com cybercasing, i van robar objectes per valor d’uns 100.000 euros.

 Et pots topar amb contingut ofensiu. Algunes persones no tenen cap vergonya de penjar qualsevol cosa de manera pública. Una adolescent que es diu Sarah comenta: «El problema comença quan visites perfils de persones que no coneixes. És com si caminessis per una ciutat desconeguda sense cap mapa. És quasi segur que acabaràs en algun lloc on no volies anar».

 El temps passa volant. Una noia que es diu Yolanda explica: «És molt fàcil que t’enganxis a veure les últimes fotos i comentaris de la gent. Pots arribar al punt de mirar el mòbil cada segon per no perdre’t les últimes novetats».

 La Samantha, una altra adolescent, afegeix: «He de limitar el temps que passo en aquestes xarxes. Has de tenir autocontrol si tens un compte en alguna d’aquestes webs on penges fotos».

•   Evita qualsevol contingut qüestionable. La Bíblia diu: «No posaré cap cosa perversa davant dels meus ulls» (Salm 101:3, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

   «Sovint reviso el que pengen aquells a qui segueixo i, si posen alguna cosa inapropiada, deixo de seguir-los.» (Steven)

•   No tinguis contacte amb gent que no té els teus valors, ja que poden debilitar les teves normes morals. La Bíblia diu: «No us deixeu enganyar. Les males companyies corrompen els principis morals» (1 Corintis 15:33, notes).

   «No segueixis les fotos i els comptes que estan de moda només perquè siguin populars. Si ho fas, és possible que et trobis amb contingut obscè, ofensiu o gent despullada.» (Jessica)

•   Limita el temps que passaràs navegant i la freqüència amb què penjaràs fotos. La Bíblia diu: «Aneu amb molt de compte de no comportar-vos com a persones insensates, sinó com a persones assenyades, i aprofiteu bé el temps» (Efesis 5:15, 16).

   «He deixat de seguir gent que està constantment penjant fotos. Per exemple, algú va a la platja i penja 20 fotos de la mateixa petxina. Cal? Perds massa temps mirant totes aquestes fotos.» (Rebekah)

•   Assegura’t que les fotos que puges no donen la impressió que creus que ets el centre del món. L’escriptor bíblic Pau va dir: «Dic a cadascun de vosaltres que no pensi que és millor del que realment és» (Romans 12:3). No donis per fet que als teus amics els hi encantaran les teves fotos o el que fas.

   «Alguns es passen el dia penjant selfies. Si som amics, ja sé com és la teva cara, no cal que m’ho recordis cada dos per tres.» (Allison)