«L’Alfa i l’Omega» fa referència a Jehovà, el Déu Totpoderós. Aquesta expressió surt tres vegades a la Bíblia (Apocalipsi 1:8; 21:6; 22:13). a

 L’alfa i l’omega són la primera i l’última lletra de l’alfabet grec, que és l’idioma que es va fer servir per escriure la part de la Bíblia coneguda com el Nou Testament, que inclou el llibre d’Apocalipsi. El fet que aquestes lletres siguin la primera i l’última de l’alfabet grec serveix per destacar que només Jehovà és «el principi i el final» (Apocalipsi 21:6). Ell sempre ha estat el Déu Totpoderós i mai deixarà de ser-ho. És l’únic que és «des de sempre i per sempre» (Salm 90:2, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

 La Bíblia utilitza aquesta expressió quan parla tant de Jehovà com del seu Fill, Jesús, però amb significats diferents. Vegem-ne dos exemples:

•   A Isaïes 44:6 (Bíblia Evangèlica Catalana), Jehovà diu: «Jo sóc el primer i el darrer; i fora de mi no existeix cap altre Déu». Aquí Jehovà destaca que és el Déu etern i que no n’hi ha cap més a part d’ell (Deuteronomi 4:35, 39). En aquest cas, l’expressió «el primer i l’últim» significa el mateix que «l’Alfa i l’Omega».

•   D’altra banda, els termes «el Primer», en grec protos i no alfa, i «l’Últim», en grec éskatos i no omega, apareixen a Apocalipsi 1:17, 18 i 2:8. En aquests versicles es parla d’una persona que va morir i després va tornar a la vida. Per això, aquests textos no poden fer referència a Déu perquè Ell «no mor» (Habacuc 1:12, La Bíblia, Monjos de Montserrat). Ara bé, Jesús sí que va morir i va ser ressuscitat (Fets 3:13-15). Ell va ser el primer humà que va ressuscitar com a ésser espiritual i va rebre immortalitat. Allà, al cel, ara viu «per sempre» (Apocalipsi 1:18; Colossencs 1:18). Gràcies a ell, es van poder fer i es faran altres resurreccions (Joan 6:40, 44). Així doncs, ell va ser l’últim que Jehovà va ressuscitar directament (Fets 10:40). En aquest sentit, Jesús pot ser anomenat «el Primer i l’Últim».

 No. A Apocalipsi 22:13 no s’especifica qui parla, i de fet en aquest capítol intervenen diferents persones. El professor William Barclay va fer un comentari sobre aquesta part del llibre d’Apocalipsi, i va dir: «La informació se cita sense un ordre aparent; [...] i de vegades és molt difícil saber qui està parlant» (Comentario al Nuevo Testamento, tom 17, Apocalipsi volum 2, pàgina 124). Per tant, «l’Alfa i l’Omega» d’Apocalipsi 22:13 és la mateixa persona que rep aquest títol a altres versicles del llibre d’Apocalipsi: Jehovà.