La Bíblia no dona instruccions concretes sobre la incineració, ni tampoc hi trobem cap manament sobre aquesta pràctica ni sobre l’enterrament.

 A les Escriptures hi ha exemples de servents fidels de Déu que van enterrar els seus difunts. Per exemple, Abraham es va esforçar molt per aconseguir un lloc on enterrar Sara, la seva dona (Gènesi 23:2-20; 49:29-32).

 La Bíblia també cita casos de servents lleials que van cremar les restes mortals d’altres persones. Per exemple, quan el rei Saül d’Israel i tres dels seus fills van morir en una batalla, els enemics van agafar els seus cadàvers i els van tractar amb falta de respecte. Llavors, alguns soldats israelites van sentir el que havia passat, i van recuperar els cossos de Saül i els seus fills. Després els van cremar i en van enterrar els ossos (1 Samuel 31:8-13). La Bíblia mostra que la seva manera d’actuar va ser correcta (2 Samuel 2:4-6).

 Idea equivocada: La incineració impedeix que Déu ressusciti una persona.

 Veritat: Déu pot ressuscitar una persona encara que el seu cos hagi estat enterrat, incinerat, devorat per un animal salvatge o estigui al fons del mar (Apocalipsi 20:13). Com que Ell és Totpoderós, pot tornar a crear un cos nou per a la persona (1 Corintis 15:35, 38).