Quan Déu va crear el primer home i la primera dona els va unir en matrimoni. Va establir aquesta unió tan especial entre un home i una dona perquè fos el fonament de la família (Gènesi 1:27, 28; 2:18).

 Déu vol que els matrimonis siguin feliços (Proverbis 5:18). És per això que a la Bíblia ha donat pautes per al matrimoni així com també consells perquè les parelles casades tinguin èxit.

En aquest article

•  Quines normes ha donat Déu per al matrimoni?

•  Què diu sobre la separació i el divorci?

•  Ha d’estar registrat legalment un matrimoni perquè Déu l’aprovi?

•  Quins papers i responsabilitats tenen el marit i l’esposa segons la Bíblia?

•  Demana Déu que els matrimonis tinguin fills?

•  Com em pot ajudar la Bíblia en el meu matrimoni?

•  Textos bíblics sobre el matrimoni

 Déu va crear el matrimoni perquè fos la unió entre un home i una dona (Gènesi 2:24). Ell no aprova la poligàmia, els actes homosexuals i viure en parella sense estar casats (1 Corintis 6:9; 1 Tessalonicencs 4:3). A més, Jesús va dir als seus seguidors que havien d’obeir les normes que Déu havia establert per als matrimonis des d’un principi (Marc 10:6-8).

 Déu veu el matrimoni com una unió permanent. Així doncs, quan un home i una dona es casen, es prometen lleialtat i que estaran junts mentre estiguin vius. Déu espera que compleixin aquesta promesa (Marc 10:9).

 Hi ha ocasions en les quals el matrimoni no pot estar junt, per exemple quan un dels dos ha de viatjar per atendre una emergència familiar. Ara bé, si la parella té problemes familiars la Bíblia no aconsella la separació. En comptes d’això, anima les parelles a treballar de valent per reconciliar-se (1 Corintis 7:10).

 L’adulteri és l’única base bíblica per al divorci (Mateu 19:9). Per tant, si el marit o l’esposa decideix separar-se o divorciar-se per qualsevol altre motiu, segons la Bíblia cap dels dos està lliure per tornar a casar-se o tenir cites amb algú altre (Mateu 5:32; 1 Corintis 7:11).

 Déu espera que els cristians obeeixin les lleis del país pel que fa al matrimoni (Titus 3:1). Per això, sempre que sigui possible, si una parella registra legalment el seu matrimoni mostra que respecta les autoritats i Déu, que considera el matrimoni una unió permanent. a

•   Responsabilitats compartides. Els marits i les esposes s’han de tractar amb amor i respecte (Efesis 5:33). També han de tenir cura de les necessitats sexuals tant de l’un com de l’altre de manera amorosa i han d’evitar qualsevol tipus d’infidelitat (1 Corintis 7:3; Hebreus 13:4). A més, si tenen fills, tots dos són els responsables de criar-los (Proverbis 6:20).

   La Bíblia no parla en detall de si els matrimonis han de treballar tots dos per mantenir-se o no, ni tampoc sobre com han d’organitzar les tasques de casa. Cada matrimoni ha de decidir què serà el millor per a la seva família.

•   El paper del marit. La Bíblia diu que «el marit és el cap de la seva esposa» (Efesis 5:23). És el cap en el sentit que és el responsable de guiar la seva família i de prendre decisions que beneficiïn tant la seva dona com els seus fills.

   També ha d’assegurar-se que les necessitats físiques, emocionals i espirituals de la seva família estiguin cobertes (1 Timoteu 5:8). A més, quan el marit treballa braç a braç amb la seva esposa i té en compte la seva opinió i els seus sentiments a l’hora de prendre decisions, mostra que valora les qualitats i habilitats de la seva esposa (Proverbis 31:11, 28). La Bíblia també diu que el marit sempre ha de complir les seves responsabilitats amb amor (Colossencs 3:19).

•   El paper de l’esposa. La Bíblia diu que l’esposa ha de respectar «de tot cor el seu marit» (Efesis 5:33). A Déu li agrada molt quan una esposa respecta el paper que Ell ha assignat al seu marit.

   L’esposa té el paper d’ajudar el seu marit. Com ho fa? L’ajuda a prendre bones decisions i li dona tot el seu suport (Gènesi 2:18). La Bíblia parla molt bé de l’esposa que compleix amb el paper tan important que Déu li ha donat dins del matrimoni (Proverbis 31:10).

 No. És cert que en el passat Déu va manar a alguns dels seus servents que tinguessin fills, però avui dia els cristians no estan obligats a complir aquesta instrucció (Gènesi 1:28; 9:1). De fet, Jesús mai va manar als seus seguidors que tinguessin fills ni cap dels seus primers deixebles va dir que els matrimonis n’haguessin de tenir. Cada parella ha de decidir si vol tenir fills o no.

 La Bíblia conté consells que poden ajudar les parelles a començar el seu matrimoni amb bon peu. Aquests consells també poden ajudar els matrimonis a evitar o superar les dificultats que se’ls puguin presentar.

 Els principis bíblics poden ajudar els matrimonis a...

•   mostrar-se veritable amor (1 Corintis 13:4-7; Colossencs 3:14).

•   solucionar les diferències (1 Corintis 10:24).

•   saber escoltar (Jaume 1:19).

•   respectar-se mútuament (Romans 12:10).

•   perdonar-se (1 Pere 4:8).

•   ser lleial l’un a l’altre (Marc 10:9).

•   ser pacient (Efesis 4:2, 3).

•   treballar en equip (Eclesiastès 4:9).

•   enfortir el seu compromís (Càntic dels Càntics 8:7).