L’expressió «Nova Jerusalem» apareix dues vegades a la Bíblia, i fa referència a una ciutat simbòlica que representa el grup de seguidors de Jesús que van al cel per governar amb ell en el Regne de Déu (Apocalipsi 3:12; 21:2). La Bíblia mostra que aquest grup també se l’anomena la núvia de Crist.

1.   La Nova Jerusalem està al cel. Cada vegada que la Bíblia parla de la Nova Jerusalem diu «que baixa del cel», on els àngels vigilen les portes d’aquesta ciutat (Apocalipsi 3:12; 21:2, 10, 12). A més, les grans dimensions que té deixen clar que no pot estar a la terra. És un cub que té un perímetre de «12.000 estadis» (Apocalipsi 21:16). a Com que la seva alçada és d’uns 555 quilòmetres, si estigués a la terra arribaria fins a l’espai.

2.   La Nova Jerusalem està formada per un grup de deixebles de Jesús, la núvia de Crist. Aquesta ciutat simbòlica s’anomena «la núvia, la que serà esposa del Corder» (Apocalipsi 21:9, 10). En aquesta descripció el Corder fa referència a Jesucrist (Joan 1:29; Apocalipsi 5:12). La núvia de Crist, o «esposa del Corder», representa el grup de cristians que estaran amb Jesús al cel. La Bíblia compara la relació que hi ha entre Jesús i aquests cristians amb la d’un marit i la seva esposa (2 Corintis 11:2; Efesis 5:23-25). A més, a les «pedres de fonament» de la Nova Jerusalem hi ha «els dotze noms dels dotze apòstols del Corder» (Apocalipsi 21:14). Entendre aquest detall ens ajuda a identificar la Nova Jerusalem, ja que la Bíblia diu que els cristians que tenen l’esperança de viure al cel són «edificats sobre el fonament dels apòstols i els profetes» (Efesis 2:20).

3.   La Nova Jerusalem forma part d’un govern. L’antiga ciutat de Jerusalem va ser la capital d’Israel. Allà el rei David, el seu fill Salomó i els seus descendents van governar en «el tron de Jahveh» (1 Cròniques 29:23, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Jerusalem, coneguda com «la ciutat santa», representava la governació de Déu a través de la línia de David (Nehemies 11:1, TBS). La Nova Jerusalem, també anomenada «la ciutat santa», està formada per aquells que estaran amb Jesús al cel i «regnaran sobre la terra» (Apocalipsi 5:9, 10; 21:2).

4.   La Nova Jerusalem porta benediccions a la humanitat. La Bíblia diu que «la Nova Jerusalem [...] baixava del cel i provenia de Déu». Això mostra que les seves accions van més enllà del cel i que és una eina que Déu utilitza (Apocalipsi 21:2). Aquesta expressió bíblica relaciona la Nova Jerusalem amb el Regne de Déu, que Ell empra perquè es faci la seva voluntat, «com al cel, també a la terra» (Mateu 6:10). El propòsit de Déu per a la humanitat inclou les següents benediccions:

   •   S’eliminarà el pecat. «El riu de l’aigua de la vida», que passa per la Nova Jerusalem, proporciona aigua als «arbres de la vida» que serveixen «per curar les nacions» (Apocalipsi 22:1, 2). Aquesta curació física i espiritual eliminarà el pecat i farà possible que les persones siguin perfectes, tal com volia Déu en un principi (Romans 8:21).

   •   La humanitat tindrà una bona amistat amb Déu. El pecat ha allunyat les persones de Déu (Isaïes 59:2). Quan desaparegui el pecat, es compliran totalment aquestes paraules: «El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells» (Apocalipsi 21:3).

   •   El patiment i la mort desapareixeran. Mitjançant el seu Regne, Déu «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment» (Apocalipsi 21:4).