El pecat imperdonable consisteix en una mala acció acompanyada d’una actitud que fa impossible que el pecador rebi el perdó de Déu. Com podria una persona arribar fins a aquest punt?

 Déu perdona els pecadors que es penedeixen, segueixen les Seves normes, i posen fe en Jesucrist (Fets 3:19, 20). No obstant, és possible que el pecat s’arreli tant en el cor de la persona que no canviï mai la seva actitud o conducta. La Bíblia diu que aquesta persona té «un cor dolent» que s’ha «[endurit] pel poder seductor del pecat» (Hebreus 3:12, 13). El cor d’aquesta persona és com el fang que passa pel forn i s’endureix tant que no se li pot tornar a donar forma; s’oposa a Déu de manera permanent i no pot tornar a Ell (Isaïes 45:9). Mai hi haurà cap motiu perquè aquesta persona sigui perdonada, ja que és culpable del pecat imperdonable (Hebreus 10:26, 27).

 Alguns líders religiosos jueus del temps de Jesús van cometre el pecat imperdonable. Sabien que Jesús feia miracles gràcies a l’esperit sant de Déu, però deien amb malícia que era Satanàs el Diable qui li donava el poder (Marc 3:22, 28-30).

Exemples de pecats que es poden perdonar

•  La blasfèmia causada per la ignorància. L’apòstol Pau havia estat blasfem, però més tard va dir: «Ell va ser compassiu amb mi, perquè actuava per ignorància i amb falta de fe» (1 Timoteu 1:13).

•  L’adulteri. La Bíblia parla d’alguns que havien comès adulteri però que van canviar la seva conducta i Déu els va perdonar (1 Corintis 6:9-11).

«He comès jo el pecat imperdonable?»

 Si detestes de tot cor el pecat que has comès i realment vols canviar, llavors no has comès el pecat imperdonable. Déu pot perdonar fins i tot les recaigudes d’un mateix pecat sempre i quan el teu cor no s’hagi endurit de forma permanent contra Ell (Isaïes 1:18).

 Algunes persones pensen que han comès un pecat imperdonable perquè tenen persistents sentiments de culpa. Però la Bíblia ensenya que no sempre ens podem fiar dels nostres sentiments (Jeremies 17:9). Déu no ens ha donat l’autoritat de ser jutges de ningú, ni tan sols de nosaltres mateixos (Romans 14:4, 12). Ell pot perdonar-nos inclús quan el nostre propi cor ens condemna (1 Joan 3:19, 20).

Va cometre Judes Iscariot un pecat imperdonable?

 Sí. La seva cobdícia el va motivar a robar diners que s’havien donat per a un ús sagrat. Fins i tot va fer veure que estava preocupat pels pobres quan en realitat només volia robar més diners (Joan 12:4-8). Un cop el cor de Judes s’havia endurit del tot, va trair Jesús per 30 monedes de plata. Jesús sabia que Judes mai es penediria del que havia fet, i per tant el va anomenar «el fill de la destrucció» (Joan 17:12). Això volia dir que quan Judes morís, seria destruït per sempre, sense cap esperança de ser ressuscitat (Marc 14:21).

 Judes no es va penedir sincerament del seu pecat. És veritat que el va confessar, però no a Déu, sinó als líders religiosos amb els que havia conspirat (Mateu 27:3-5; 2 Corintis 7:10).