Déu va permetre per un temps que un home tingués més d’una dona (Gènesi 4:19; 16:1-4; 29:18-29). Però no va ser Déu qui va originar la poligàmia perquè a Adam li va donar una sola dona.

 La norma original de Déu era que l’home tingués una sola dona, i va fer que Jesucrist la restablís (Joan 8:28). Quan li van preguntar sobre el matrimoni, Jesús va dir: «Aquell que els va crear els va fer home i dona, i va dir: “Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn”» (Mateu 19:4, 5).

 Més tard, Déu va inspirar un dels deixebles de Jesús a escriure: «Que cada home tingui la seva pròpia esposa, i que cada dona tingui el seu propi marit» (1 Corintis 7:2). La Bíblia també diu que si un home casat té responsabilitats especials a la congregació, «ha d’estar casat amb una sola dona» (1 Timoteu 3:2, 12).