L’apòstol Joan va escriure el següent sobre el seu relat de la vida de Jesús: «Aquell que ho ha vist dóna aquest testimoni, i el seu testimoni és verdader, i sap que diu la veritat, perquè vosaltres també cregueu» (Joan 19:35).

 Una raó per confiar en els Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan és que es van escriure quan encara hi havia molts testimonis que podien confirmar els relats. Segons algunes fonts, l’Evangeli de Mateu es va escriure només vuit anys després de la mort de Crist, és a dir, al voltant de l’any 41 de la nostra era. Molts erudits pensen que es va escriure més tard, però la gran majoria està d’acord en què tots els llibres de les Escriptures Gregues Cristianes es van escriure durant el primer segle de la nostra era.

 Les persones que van conèixer Jesús quan estava a la terra, que van veure la seva mort i que van ser testimonis de la seva resurrecció podien confirmar els relats dels Evangelis. Si haguessin hagut errors, els podrien haver posat al descobert amb molta facilitat. El professor F. F. Bruce va dir: «Un dels punts forts de la predicació en temps dels apòstols és que comptaven amb el coneixement de les persones que els escoltaven; no només deien: ‘Som testimonis d’aquestes coses’, sinó que podien dir: ‘Com vosaltres ja sabeu’ (Fets 2:22)».