La paraula cel a la Bíblia es pot referir a: 1) el cel físic, 2) el món espiritual o 3) en sentit simbòlic, una posició elevada. Ara bé, com podem saber a què es refereix en cada cas? Analitzar el context ens ajudarà. a

1.  1) El cel físic. En aquest sentit, la Bíblia es refereix a la nostra atmosfera, on hi ha el vent, els ocells, els núvols, els llamps... (Salm 78:26; Proverbis 30:19; Isaïes 55:10; Lluc 17:24.) També es pot referir a l’espai exterior, on hi ha «el sol, la lluna i les estrelles» (Deuteronomi 4:19; Gènesi 1:1).

2.  2) El món espiritual. La paraula cel també es pot referir al món espiritual, és a dir, un nivell d’existència superior al cel físic, que no forma part de l’univers material (1 Reis 8:27; Joan 6:38). Allà hi ha Jehovà, que «és un esperit», i els àngels, que ell mateix ha creat (Joan 4:24; Mateu 24:36). En ocasions, la Bíblia també fa servir el terme cel per parlar dels àngels fidels, «la congregació dels sants» (Salm 89:5-7).

    A més, aquest mot fa referència a una part concreta dins el món espiritual: «el lloc on resideix» Jehovà (Apocalipsi 13:6; 1 Reis 8:43, 49; Hebreus 9:24). Per exemple, al llibre d’Apocalipsi es va predir que Satanàs i els seus dimonis serien expulsats del «cel» (Apocalipsi 12:7-9, 12). Tot i que continuen estant al món espiritual, no tenen accés a la presència de Jehovà.

3.  3) El símbol d’una posició elevada. En algunes parts de la Bíblia, podem trobar que la paraula cel representa una posició elevada que algú ostenta gràcies a la seva autoritat. Alguns exemples són:

   •   Jehovà, com el Sobirà totpoderós (2 Cròniques 32:20; Lluc 15:21).

   •   El Regne de Déu, que la Bíblia anomena «el cel nou», i que substituirà tots els governs humans (Isaïes 65:17; 66:22; 2 Pere 3:13). b

   •   Els cristians que, mentre encara viuen a la terra, tenen l’esperança d’anar al cel (Efesis 2:6).

   •   Els governs humans que tenen autoritat sobre els seus súbdits (Isaïes 14:12-14; Daniel 4:20-22; 2 Pere 3:7).

   •   Els esperits malvats que avui controlen el món (Efesis 6:12; 1 Joan 5:19).

Com és el cel?

 El món espiritual és com un formiguer ple d’activitat; un lloc on centenars de milions d’éssers espirituals no deixen de treballar i fer el que Jehovà diu (Salm 103:20, 21; Daniel 7:10).

 La Bíblia descriu aquesta regió com un lloc ple de llum (1 Timoteu 6:15, 16). Jehovà va donar visions a alguns profetes i els va revelar alguns detalls sobre com era el cel. Per exemple, Ezequiel va veure que tot estava ple de «llum brillant», i Daniel va veure que, entre altres coses, hi havia «un riu de foc» (Ezequiel 1:26-28; Daniel 7:9, 10). El cel és sant, o net, i preciós (Salm 96:6; Isaïes 63:15; Apocalipsi 4:2, 3).

 El que la Bíblia explica sobre el cel ens pot deixar sense paraules (Ezequiel 43:2, 3). No obstant, no podem entendre del tot com és el cel, ja que el món espiritual escapa a la nostra comprensió.