Durant molt de temps, als científics els ha intrigat la bava gelatinosa, o hidrogel, que produeix la mixina. Per què? S’ha descrit l’hidrogel de la mixina com un dels «biomaterials elàstics més tous que es coneixen».

 Pensa en això: La mixina és una criatura semblant a l’anguila que viu al fons marí. Quan un depredador intenta atacar-la, la mixina utilitza unes glàndules especials per expulsar un gel. Aquest gel conté proteïnes que formen una mucositat i milers de llargs filaments d’altres proteïnes. Aquestes proteïnes s’uneixen entre si i converteixen l’aigua al voltant de la mixina en una bava viscosa. Aquesta bava tapona les brànquies del depredador, cosa que fa que aquest vomiti la mixina i fugi ràpidament.

 L’hidrogel de la mixina té unes propietats impressionants. Cada filament de proteïnes mesura una centèsima part de l’amplada d’un cabell humà i és fins a deu vegades més fort que el niló. Quan el compost de mucositat i filaments entra en contacte amb l’aigua salada, forma una estructura complexa semblant a la d’un tamís tridimensional. Aquesta estructura pot retenir aigua en una quantitat que pot arribar fins a 26.000 vegades el seu propi pes. De fet, aquesta bava és gairebé 100 per cent aigua!

 Els científics no han pogut crear una rèplica de l’hidrogel de la mixina. Un investigador diu: «Aquest sistema natural és massa complex». No obstant, els científics volen utilitzar bacteris per reproduir genèticament els filaments de proteïnes. El seu objectiu és desenvolupar un producte que sigui lleuger, resistent, elàstic i biodegradable. Es podrien utilitzar filaments sintètics de proteïnes per crear materials sostenibles en la indústria tèxtil i en el camp de la medicina. De fet, les possibles aplicacions semblen no tenir límit.

 Què en penses? És la complexa estructura de l’hidrogel de la mixina fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?