Anteriorment, els científics pensaven que els colibrís extreien nèctar amb la seva llengua mitjançant la capiŀlaritat, un fenomen natural que consisteix en transportar líquids cap amunt a través de tubs prims. Però estudis més recents han demostrat que aquest ocellet fa servir un mètode molt més eficient que «atrapa» el líquid.

 Pensa en això: Quan la llengua del colibrí entra en contacte amb el nèctar, es divideix en dos. Cada punta té uns replecs a la superfície, que en realitat són orificis. En el moment que la llengua s’introdueix en el líquid, aquests orificis s’obren i les puntes de la llengua es desenrosquen. D’aquesta manera el colibrí pot llepar el nèctar en comptes de xuclar-lo com si fos amb una palla. Quan retira la llengua, les puntes es tornen a enroscar amb el nèctar atrapat a dins.

 Tot aquest procés dura «menys d’una dècima de segon», segons els investigadors Alejandro Rico-Guevara, Tai-Hsi Fan i Margaret Rubega. I afegeixen: «La punta de la llengua és un aparell dinàmic per atrapar líquid que canvia de [...] forma dràsticament a mesura que s’introdueix o es retira dels líquids».

 A més a més, aquest petit ocell no utilitza gens d’energia per realitzar aquest procés. Les puntes de la llengua es desenrosquen i es tornen a enroscar com a conseqüència de forces complexes que actuen sobre elles quan s’introdueixen o es retiren del líquid.

 Com que la llengua del colibrí és tan eficient a l’hora d’atrapar líquids, els investigadors pensen que el poden copiar en l’àmbit de la medicina, la robòtica o en d’altres. Fins i tot pot ser útil en el disseny d’eines per recollir líquids o fugues de petroli.

 Què en penses? És la llengua tan sofisticada del colibrí fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?