Els mascles de les reinetes japoneses són coneguts pels seus raucs, o crits, repetitius i que aparentment no segueixen cap ordre. Tot i això, és possible diferenciar els raucs de cada mascle encara que es trobin dins d’un grup ensordidor de granotes. Al Japó, uns investigadors que estudien les granotes han descobert que el secret està en la gran coordinació que hi ha entre els mascles d’un mateix indret quan criden les femelles.

 Pensa en això: Els mascles de les reinetes japoneses emeten sons per atreure les femelles. El so s’origina a les seves cordes vocals i s’amplifica quan ressona en el sac vocal, una mena de bossa situada a la gola que s’infla com un globus.

 Com es poden diferenciar els raucs de cadascun dels mascles? Els investigadors han descobert que en comptes de cridar sense ordre ni concert, cadascuna de les granotes rauca quan li arriba el seu torn. Aquest mètode tan eficient impedeix que les seves veus se solapin i, d’aquesta manera, formen un cor on es diferencia clarament el so de cada animal. A més, amb aquesta coordinació, les granotes poden descansar entre una actuació i una altra, i així estalvien energia.

 Inspirats per la coordinació dels raucs de les reinetes japoneses, els experts en comunicacions sense fil estan utilitzant càlculs avançats per intentar millorar el temps de transmissió de dades de manera que no hi hagi interferències entre els diferents paquets de dades. Entre d’altres coses, s’ha aconseguit que la transmissió de dades sigui més fiable i que es redueixi el consum d’energia.

 Què en penses? És l’habilitat de les reinetes japoneses per formar un cor de raucs coordinats fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?