Per dues persones casades, pot ser tot un repte tenir gustos, costums i personalitats diferents. Però algunes qüestions poden ser encara més delicades, com per exemple les següents:

•   Quant de temps passem amb els nostres familiars?

•   Com administrem els diners?

•   Tindrem fills?

 Què pots fer si el teu cònjuge i tu teniu punts de vista oposats?

•  Què has de saber

•  Què pots fer

 Sou compatibles, però no idèntics. Ni tan sols el matrimoni més compatible del món ho veurà tot igual, fins i tot en els temes més importants.

 «Vaig créixer a una família molt unida. Els caps de setmana passàvem temps amb els meus avis, tiets i cosins. El meu marit no feia tantes coses amb la seva família. Així que tenim diferents punts de vista sobre quant de temps passar amb les nostres famílies o quant sovint parlar amb els que viuen lluny.» (Tamara)

 «La meva dona i jo vam créixer amb diferents prioritats a l’hora d’administrar els diners. Durant els primers mesos de matrimoni, vam tenir algunes discussions per culpa d’això. Vam necessitar moltes converses per posar-nos d’acord.» (Tyler)

 Alguns problemes no tenen una solució fàcil. Per exemple, què passa si un dels sogres es posa malalt i necessita atenció? O si un dels dos vol tenir fills, però l’altre no? a

 «La meva dona i jo hem tingut converses ben llargues sobre tenir fills. Ella ara s’ho està plantejant més seriosament i els nostres punts de vista s’estan allunyant cada cop més. No veig la manera d’arribar a un acord.» (Alex)

 Tenir diferents punts de vista no és una raó per posar fi al matrimoni. Alguns experts diuen que si el teu cònjuge i tu teniu opinions oposades sobre una qüestió important, hauries de fer el que sigui per sortir-te’n amb la teva, fins i tot si això impliqués separar-te. Però si esculls aquesta ‘solució’ estaràs donant massa importància als teus sentiments i deixant de banda el vot que vas fer davant de Déu de mantenir-te unit a la teva parella contra vent i marea.

 Estigues decidit a complir el teu vot. Si així ho fas, podreu afrontar el problema com a equip i no com a rivals.

 Principi bíblic: «El que Déu ha unit, que no ho separi ningú» (Mateu 19:6).

 Calcula el cost. Imagina que un dels dos vol tenir fills però l’altre no. Hauríeu de valorar una sèrie de factors, per exemple:

•   L’estabilitat del vostre matrimoni.

   Esteu preparats per l’estrès afegit que suposa criar un fill?

•   Les responsabilitats de ser pares.

   Significa molt més que només donar-li menjar, roba i sostre.

•   La vostra situació econòmica.

   Podeu mantenir l’equilibri entre la feina, la família i les altres obligacions?

 Principi bíblic: «Qui de vosaltres que vol construir una torre no s’asseu primer i en calcula les despeses?» (Lluc 14:28).

 Analitzeu tots els factors relacionats. Encara que ho veieu diferent, és possible trobar punts en comú. Per exemple, si la qüestió és tenir fills o no, el cònjuge que no ho veu clar podria preguntar-se:

•   Quan dic que no vull tenir fills, em refereixo a mai o només a ara?

•   Em tira enrere pensar que no seria un bon pare?

•   Tinc por que el meu cònjuge no tingui tant de temps per a mi?

 D’altra banda, el cònjuge que vol tenir fills es podria plantejar preguntes com aquestes:

•   Estem preparats per a les responsabilitats que comporta ser pares?

•   Ens permetria la nostra situació econòmica criar un fill?

 Principi bíblic: «La saviesa de dalt, primer de tot és [...] raonable» (Jaume 3:17).

 Pensa en els avantatges del punt de vista del teu cònjuge. Dues persones poden veure un mateix paisatge i tenir diferents opinions sobre el que veuen. D’igual manera, un matrimoni pot veure una mateixa qüestió des de perspectives diferents, com per exemple, la de com administrar els diners. Quan hagueu de parlar de qualsevol assumpte on teniu punts de vista oposats, comença primer amb els aspectes en què esteu d’acord.

•   Quins objectius teniu en comú?

•   Quins avantatges té cada punt de vista?

•   Per mantenir fort el vostre matrimoni, pot un dels dos ajustar el seu punt de vista per complaure l’altre?

 Principi bíblic: «Que cadascú es preocupi, no dels seus interessos, sinó dels interessos dels altres» (1 Corintis 10:24).