«No heu tingut cap temptació que no sigui comuna a tots els homes. Però Déu és fidel, i no deixarà que sigueu temptats més enllà del que pugueu suportar, sinó que, quan arribi la temptació, ell també us donarà la sortida perquè la pugueu aguantar» (1 Corintis 10:13, Traducció del Nou Món).

 «No us ha caigut damunt cap prova fora de l’ordinari: Déu és fidel, i no permetrà que la prova superi les vostres forces. No; perquè sigui possible resistir, juntament amb la prova donarà també la manera de sortir-se’n» (1 Corintis 10:13, Nou Testament, Ediciones Cristiandad).

 Aquest versicle destaca una qualitat molt bonica de Déu: la seva fidelitat. Els servents lleials de Déu poden tenir la seguretat que ell els ajudarà, sobretot quan hagin de fer front a proves o temptacions.

 «No heu tingut cap temptació que no sigui comuna a tots els homes». Pot ser que els servents de Déu se sentin temptats a fer alguna cosa que li desagradi. Aquestes proves, tot i que són difícils, no són inusuals, ja que moltes persones les han experimentat. a Per tant, els servents de Déu poden estar segurs que ells també les poden aguantar.

 «Déu és fidel». Jehovà b és un Déu en qui podem confiar plenament. Ell sempre ha complert la seva promesa de no abandonar els que l’estimen, l’obeeixen i li són lleials (Deuteronomi 7:9; Salm 9:10; 37:28). Per tant, els que l’adoren poden tenir la seguretat que també complirà les dues promeses animadores que Pau menciona a continuació.

 «No deixarà que sigueu temptats més enllà del que pugueu suportar». Déu mostra que és fidel al no permetre que les proves es tornin tan difícils que sigui impossible suportar-les. Ell coneix molt bé les limitacions de tots els seus servents (Salm 94:14).

 «Quan arribi la temptació, ell també us donarà la sortida perquè la pugueu aguantar». Déu pot tant eliminar una prova com donar als seus servents el que necessitin per aguantar-la. Per exemple, els pot donar guia per mitjà de l’esperit sant, els pot consolar amb la Bíblia o oferir-los ajuda pràctica a través dels companys de creença (Joan 14:26; 2 Corintis 1:3, 4; Colossencs 4:11).

 Aquest versicle forma part d’una carta que l’apòstol Pau va escriure a la congregació cristiana de Corint. En aquesta part de la carta, Pau fa servir la història de la nació d’Israel per advertir els corintis (1 Corintis 10:11). Pau menciona un seguit de proves i temptacions que van afrontar els israelites, com ara la idolatria i la immoralitat sexual (1 Corintis 10:6-10). Alguns d’ells van cedir a aquestes temptacions. Per això, Pau utilitza el seu exemple per recordar als cristians que no haurien de confiar en ells mateixos i pensar que mai cauran en temptacions (1 Corintis 10:12). En canvi, a 1 Corintis 10:13 els assegura que els servents lleials de Déu poden superar qualsevol prova.

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de 1 Corintis.