«Per tant, humilieu-vos sota la poderosa mà de Déu, perquè ell us exalci quan sigui el moment, a la vegada que descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell es preocupa per vosaltres» (1 Pere 5:6, 7, Traducció del Nou Món).

 «Humilieu-vos, doncs, sota la mà poderosa de Déu a fi que us exalti al seu temps. Descarregueu en ell tota preocupació vostra, perquè ell té cura de vosaltres» (1 Pere 5:6, 7, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

 Amb aquestes paraules, l’apòstol Pere va assegurar als cristians que podien obrir el seu cor a Déu en oració per explicar-li els seus problemes i preocupacions. Déu valora molt les persones humils i les recompensarà amb abundància.

 «Humilieu-vos sota la poderosa mà de Déu». Quan la Bíblia parla de la mà de Déu, sovint està fent referència al seu poder salvador i protector (Èxode 3:19; Deuteronomi 26:8; Esdres 8:22). Un cristià s’humilia sota la mà de Déu quan confia en Ell completament. A més, és conscient de les seves limitacions i reconeix que no pot superar els problemes per si sol (Proverbis 3:5, 6; Filipencs 4:13). Està totalment segur que Déu té el poder per ajudar-lo en el moment més oportú i que ho farà de la millor manera (Isaïes 41:10).

 «Perquè ell us exalci quan sigui el moment». Els que aguanten les proves amb paciència poden estar segurs que Déu els acabarà exalçant, o recompensant. Ell no permetrà mai que els seus servents siguin provats indefinidament o més enllà del que poden suportar (1 Corintis 10:13). Al contrari, si continuen fent el que està bé, Déu els recompensarà quan sigui el moment (Gàlates 6:9).

 «A la vegada que descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell es preocupa per vosaltres». Els cristians poden fer oració a Déu per descarregar sobre ell la seva angoixa. Una obra de consulta explica que el verb original que aquí es tradueix per ‘descarregar’ «fa referència a l’acció de fer un esforç per llançar una cosa ben lluny. Descriu un acte que és deliberat». a Quan un cristià descarrega sobre Déu la seva angoixa, les seves preocupacions passen a un segon pla i experimenta el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Filipencs 4:6, 7). Pot estar segur que Déu el vol ajudar perquè és conscient que Déu el cuida i pot fer servir el seu poder per sostenir-lo (Salm 37:5; 55:22).

 El capítol 5 tanca la primera carta que l’apòstol Pere va escriure als cristians (1 Pere 1:1). Els seguidors de Crist d’aquella època, igual que els de l’actualitat, afrontaven diverses proves que posaven a prova la seva fe i que els podrien haver angoixat molt (1 Pere 1:6, 7). Com que Pere era conscient del que estaven passant, els va escriure una carta molt afectuosa i animadora entre els anys 62 i 64 de la n. e. (1 Pere 5:12.)

 Pere conclou la seva carta escrivint un recordatori molt encoratjador als cristians que, a causa de les seves creences, havien de fer front a moltes proves. Si continuaven sent humils i confiaven en Déu, podien estar segurs que ell els ajudaria a aguantar (1 Pere 5:5-10). Aquestes paraules també poden animar els cristians d’avui dia que pateixen persecució.

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de 1 Pere.