«Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de poder, d’amor i de seny» (2 Timoteu 1:7, Traducció del Nou Món).

 «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny» (2 Timoteu 1:7, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

 Déu pot donar a una persona valentia per fer el que és correcte. Ell no vol que ningú sigui covard, sinó valent. La «covardia» és una por desmesurada que podria impedir a algú fer el que a Déu li agrada.

 Analitzem tres qualitats que es mencionen en aquest verset i que Déu dona a les persones per ajudar-les a vèncer la por o la covardia.

 «Poder». Els servents de Déu l’han servit amb valentia malgrat afrontar moltes situacions i enemics perillosos, i no s’han fet enrere per la por (2 Corintis 11:23-27). Com ho han aconseguit? L’apòstol Pau ho va expressar així: «Tinc forces per a tot gràcies a aquell que em dona poder» (Filipencs 4:13). Déu dona als seus servents «el poder que va més enllà del que és normal» perquè puguin fer front a qualsevol situació difícil i perillosa (2 Corintis 4:7).

 «Amor». Estimar profundament Déu ajuda el cristià a defensar el que és correcte amb valentia. A més, estimar les persones el motiva a posar les necessitats dels altres per davant de les seves pròpies, encara que pateixi oposició o faci front a perills (Joan 13:34; 15:13).

 «Seny». Quan la Bíblia parla del seny, normalment es refereix a la capacitat del cristià de prendre decisions sàvies basades en la Bíblia. Qui té seny és capaç de pensar amb claredat i lògica, encara que estigui afrontant dificultats. Pot prendre decisions que reflecteixin la manera de pensar de Déu, i té sempre present que la seva amistat amb ell és més important que l’opinió dels altres.

 El llibre bíblic de Segona a Timoteu és una carta que l’apòstol Pau va escriure al seu estimat amic i company Timoteu. En aquesta carta, Pau va animar amorosament el jove Timoteu a continuar treballant de valent al dur a terme el seu ministeri (2 Timoteu 1:1, 2). Pot ser que Timoteu fos tímid, i això podria haver-li impedit donar el màxim dins la congregació cristiana (1 Timoteu 4:12). Però Pau li va recordar que havia rebut un do, és a dir, una assignació de servei especial a la congregació. Pau el va animar a no titubejar quan utilitzés la seva autoritat com a superintendent de congregació, quan prediqués les bones notícies i quan fes front a proves degut a la seva fe (2 Timoteu 1:6-8).

 Encara que aquestes paraules anaven dirigides originalment a Timoteu, asseguren a tots aquells que volen servir Déu avui dia que Ell els donarà tot el que necessiten perquè, sense importar quin repte afrontin, en surtin vencedors.