«Ell ho ha fet tot bonic en el seu temps. Fins i tot ha posat l’eternitat en el cor d’ells. Tot i així, els humans mai entendran totalment les obres que el Déu verdader ha fet» (Eclesiastès 3:11, Traducció del Nou Món).

 «Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi» (Eclesiastès 3:11, Bíblia Evangèlica Catalana).

 «Ell ho ha fet tot bonic en el seu temps». La paraula hebrea que aquí es tradueix per ‘bonic’ no només es refereix a la bellesa física, sinó que també pot tenir altres significats com, per exemple, ‘ben ordenat’ o ‘apropiat’ (Eclesiastès 3:11, nota). Les boniques obres de Déu inclouen tot el que ell ha creat així com tot el que fa per complir la seva voluntat (Daniel 2:21; 2 Pere 3:8; Apocalipsi 4:11).

 «Fins i tot ha posat l’eternitat en el cor d’ells». Déu va crear els humans per viure per sempre (Salm 37:29). Per tant, també va posar dins d’ells aquest desig. Ara bé, com que la primera parella humana, Adam i Eva, va desobeir Déu, tant ells com els seus descendents moririen (Gènesi 3:17-19; Romans 5:12). Tot i això, Déu promet que satisfarà «el desig de tots els éssers vius», inclòs el desig de viure per sempre (Salm 145:16). La Bíblia explica que Jehovà ha fet possible que els humans tornin a tenir la perspectiva de viure eternament (Romans 6:23).

 «Els humans mai entendran totalment les obres que el Déu verdader ha fet». La saviesa i el coneixement de Déu són tan profunds i extensos que la Bíblia diu que són «inexplorables» (Romans 11:33). Amb tot, Déu vol revelar el seu propòsit a aquells que el volen complaure (Amós 3:7).

 El llibre d’Eclesiastès va ser escrit per Salomó, un rei de l’antic Israel que va ser conegut per la saviesa que va rebre de Déu. Aquest llibre conté consells pràctics que ens ajuden a saber quines coses són realment valuoses a la vida i quines són inútils (Eclesiastès 1:2, 3; 2:1, 17; 7:1; 12:1, 13). Al capítol 3, Salomó descriu alguns dels cicles constants que es repeteixen al llarg de la vida i menciona diferents activitats que són característiques dels éssers humans (Eclesiastès 3:1-8, 10). Déu ha donat a les persones la llibertat de triar si participaran en algunes d’aquestes activitats i quan ho faran (Deuteronomi 30:19, 20; Josuè 24:15). Salomó explica que és només quan els humans cooperen amb el propòsit de Déu i respecten el seu «temps assenyalat» que realment gaudeixen del fruit del seu treball. De fet, Salomó diu que aquest fruit és «un regal de Déu» (Eclesiastès 3:1, 12, 13).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre d’Eclesiastès.