«Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fets 1:8, Traducció del Nou Món).

 «Rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra» (Fets 1:8, Bíblia Evangèlica Catalana).

 Jesús va prometre als seus seguidors que Déu els enfortiria amb el seu esperit sant per tal que duguessin a terme l’obra de predicar fins a la part més llunyana de la terra.

 «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres». Amb aquestes paraules, Jesús confirma als seus deixebles la promesa que els havia fet: Déu els ajudaria mitjançant l’esperit sant a un cop ell hagués tornat al cel (Joan 14:16, 26). Això va passar l’any 33 de la nostra era, deu dies després de la seva ascensió (Fets 2:1-4). L’esperit sant no només faria possible que els seguidors de Jesús parlessin en diferents llengües, sinó que també els donaria la valentia necessària per parlar de la seva fe en Jesús (Fets 3:1-8; 4:33; 6:8-10; 14:3, 8-10).

 «Sereu els meus testimonis». La paraula testimoni significa ‘que testifica’ o ‘que dona testimoni d’alguna cosa’, fent-ho de primera mà o per pròpia experiència. Com a testimonis oculars de la vida de Jesús, els apòstols van poder donar fe dels esdeveniments que van tenir lloc durant el seu ministeri, així com de la seva mort i resurrecció (Fets 2:32; 3:15; 5:32; 10:39). El testimoni innegable que van donar els apòstols va convèncer moltes persones que Jesús era el Crist, el Messies promès (Fets 2:32-36, 41). Aquells que van creure els apòstols es van convertir en testimonis de Jesús i, com a conseqüència, també van predicar sobre la seva vida, mort i resurrecció (Fets 17:2, 3; 18:5).

 «Fins a la part més llunyana de la terra». Aquesta expressió també es tradueix per ‘fins els confins de la terra’ o ‘a altres països’. Amb aquestes paraules, Jesús descriu fins a on estarien disposats a anar els seus deixebles per parlar d’ell. Els seus seguidors van viatjar més enllà de les fronteres de Judea i Samària per tal de donar aquest testimoni. De fet, van cobrir més territori i van arribar a molta més gent que Jesús durant el seu ministeri (Mateu 28:19; Joan 14:12). Menys de trenta anys després que Jesús digués aquestes paraules, l’apòstol Pau va escriure que les bones notícies s’havien predicat a «tota la creació que hi ha sota el cel», fins i tot a llocs tan llunyans com Roma, Pàrtia (al sud-est del mar Caspi) i el nord d’Àfrica (Colossencs 1:23; Fets 2:5, 9-11).

 El deixeble Lluc va ser qui va escriure el llibre de Fets, el qual és una continuació del seu Evangeli (Lluc 24:44-49; Fets 1:4, 5). El relat comença en el moment en què Jesús s’apareix als seus deixebles després de ressuscitar (Fets 1:1-3). Tot seguit, explica com es va formar la congregació cristiana i com va créixer durant els anys 33 a 61 de la n. e. (Fets 11:26.)

 El context de Fets 1:8 mostra que els deixebles es preguntaven si Jesús començaria a governar com a Rei del Regne de Déu en aquell temps (Fets 1:6). Però Jesús els va respondre que no s’havien de preocupar tant per quan s’establiria aquest Regne (Fets 1:7). En comptes d’això, havien de centrar-se a donar testimoni de Jesús «fins a la part més llunyana de la terra» (Fets 1:8). Avui dia, els cristians fan el mateix i prediquen amb entusiasme les bones notícies del Regne de Déu (Mateu 24:14).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Fets.