«Finalment, germans, penseu constantment en tot el que sigui veritat, tot el que sigui seriós, tot el que sigui just, tot el que sigui cast, tot el que promogui l’amor, tot el que sigui de bona reputació, tot el que sigui virtuós i tot el que sigui digne d’elogi» (Filipencs 4:8, Traducció del Nou Món).

 «Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi» (Filipencs 4:8, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

 A Déu li importa molt el que pensen els humans, especialment perquè els nostres pensaments afecten les nostres accions (Salm 19:14; Marc 7:20-23). És per això que tots els que volen servir Déu rebutgen pensar en tot allò que ell desaprova i centren els seus pensaments en les coses que ell aprova.

 En aquest versicle es parla de vuit coses bones en què els cristians han de pensar «constantment».

•   «Veritat». Aquesta paraula descriu coses que són bones o confiables, com la informació que trobem a la Paraula de Déu, la Bíblia (1 Timoteu 6:20).

•   «Seriós». Aquest terme es refereix a assumptes de veritable importància; és a dir, que no són frívols, trivials o superficials. Aquests enforteixen la determinació dels cristians de fer el que està bé (Titus 2:6-8).

•   «Just». Aquesta paraula es refereix a plans o accions que concorden amb el que Déu considera correcte, i que no depenen del punt de vista limitat que tenen els humans sobre la justícia (Proverbis 3:5, 6; 14:12).

•   «Cast». Aquest mot expressa la idea de pensaments i motius que són nets i purs en tots els assumptes, no tan sols en l’àmbit sexual (2 Corintis 11:3).

•   «Promogui l’amor». Aquesta frase fa referència a coses agradables i que promouen l’amor en comptes de l’odi, els conflictes o la rancúnia (1 Pere 4:8).

•   «De bona reputació». Aquesta expressió es refereix a coses que fan que una persona tingui un bon nom, a coses que aquells que respecten Déu aproven (Proverbis 22:1).

•   «Virtuós». Aquesta paraula fa referència a coses que, segons les normes de Déu, són moralment exceŀlents, és a dir, bones en tots els sentits (2 Pere 1:5, 9).

•   «Digne d’elogi». Aquesta expressió es refereix al que és encomiable, especialment als ulls de Déu. També inclou les obres lloables de Déu, les quals els humans fem bé d’analitzar (Salm 78:4).

 L’apòstol Pau estava sota arrest domiciliari a Roma quan va escriure la seva carta als cristians de Filips. Tot i això, els comentaristes bíblics descriuen aquesta carta com «una carta d’alegria» pel seu to feliç i per les moltes expressions d’amor i d’afecte (Filipencs 1:3, 4, 7, 8, 18; 3:1; 4:1, 4, 10).

 Pau estimava molt els seus germans i germanes espirituals de Filips i volia que tinguessin la mateixa alegria i pau que ell tenia (Filipencs 2:17, 18). És per això que, al final de la seva carta, els va animar a cultivar una actitud alegre, a ser raonables, a orar constantment a Déu i a centrar-se en les coses que promouen tant la pau interior com la pau amb Déu (Filipencs 4:4-9).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Filipencs.