«Protegiràs els que confien totalment en tu. Els donaràs pau constant perquè confien en tu» (Isaïes 26:3, Traducció del Nou Món).

 «Tu guardaràs en perfecta pau aquell que té ferm el seu pensament en tu, perquè en tu confia» (Isaïes 26:3, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

 Amb aquestes paraules animadores, el profeta Isaïes mostra que Déu protegeix els que confien plenament en ell i els ajuda a sentir-se segurs i en pau.

 «Protegiràs els que confien totalment en tu». Aquesta part del versicle parla d’aquells que estan completament decidits a confiar en Jehovà a en tot moment. Els que confien en Déu reconeixen que necessiten la seva guia. Per exemple, no confien en si mateixos quan han de prendre alguna decisió important, sinó que tenen en compte l’opinió de Déu en tot el que fan (Proverbis 3:5, 6). Per saber què pensa Déu d’un assumpte, llegeixen amb atenció la seva Paraula, la Bíblia, i hi mediten (Salm 1:2; 119:15). Quan fan front a problemes, li fan oració de tot cor per demanar-li la seva ajuda (Salm 37:5; 55:22). D’aquesta manera, demostren que confien en Déu i, com a conseqüència, ell els dona pau.

 «Els donaràs pau constant». En el text hebreu original, la paraula que es tradueix per ‘pau’ es fa servir dues vegades amb la intenció de donar èmfasi. És per això que, per tal de transmetre el mateix èmfasi, aquesta expressió es pot traduir per ‘pau constant’, ‘pau perfecta’ o ‘pau completa’. En altres paraules, els que confien plenament en Jehovà gaudeixen d’una pau i una calma interior que no depenen de les circumstàncies (Salm 112:7; 119:165). Aquesta pau prové de tenir una amistat íntima amb Jehovà i d’esforçar-se per fer el que a ell li agrada (Proverbis 3:32; Isaïes 48:18).

 El fet que Déu doni «pau constant» als seus servents no vol dir que elimini tots els problemes que els causen angoixa, sinó que els ajuda a afrontar les dificultats (1 Samuel 1:6, 7; Job 6:1, 2; Salm 31:9; Isaïes 41:10, 13). Respon a les seves oracions donant-los saviesa, forces i consol (Salm 94:19; Proverbis 2:6; Isaïes 40:29). Com a resultat, poden mantenir la calma fins i tot en circumstàncies difícils (Filipencs 4:6, 7).

 El profeta Isaïes va viure durant el segle VIII abans de la nostra era. Molts dels que vivien a Judà en aquell temps i en els anys posteriors no van ser lleials a Jehovà. Per això, Jehovà va permetre que, finalment, la ciutat de Jerusalem fos destruïda l’any 607 a. de la n. e.

 Ara bé, més de cent anys abans d’aquesta destrucció, Isaïes va escriure una cançó de lloança a Jehovà que està registrada al capítol 26 (Isaïes 26:1-6). Aquesta cançó profètica parla d’un temps futur en què una ciutat de la terra de Judà, que pel que sembla fa referència a Jerusalem, seria restaurada.

 Jerusalem es va començar a reconstruir l’any 537 a. de la n. e. Un cop es van finalitzar les obres, els jueus fidels que havien tornat a Jerusalem es podien sentir segurs i dir: «Tenim una ciutat forta» (Isaïes 26:1). Ara bé, la ciutat no era forta gràcies a les seves muralles, sinó que la seva seguretat depenia de la benedicció i la protecció de Jehovà (Isaïes 26:2).

 De la mateixa manera, avui dia, aquells que confien plenament en Jehovà se senten segurs perquè veuen Jehovà com la seva «Roca» o el seu refugi (Isaïes 26:4).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre d’Isaïes.