«Que Jehovà et beneeixi i et protegeixi. Que Jehovà faci brillar el seu rostre damunt teu i et mostri el seu favor. Que Jehovà alci el seu rostre cap a tu i et doni pau» (Nombres 6:24-26, Traducció del Nou Món).

 «Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau» (Nombres 6:24-26, Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional [BCI]).

 Aquestes paraules es coneixen com a ‘benedicció sacerdotal’ o ‘aarònica’ perquè Aaron va ser el primer gran sacerdot d’Israel (Èxode 28:1). Ara bé, Déu és qui va donar aquesta benedicció. Ell va dir a Moisès: «Digues això a Aaron i als seus fills: “Així és com heu de beneir els israelites”» (Nombres 6:22, 23). I després d’aquestes paraules, Déu va dir el que trobem a Nombres 6:24-26. Els sacerdots fidels van obeir aquest manament diví, i també van donar honra al nom de Déu, Jehovà. a Al versicle 27 llegim: «I ells [els sacerdots] posaran el meu nom sobre els israelites perquè jo els beneeixi».

 «Que Jehovà et beneeixi i et protegeixi». Jehovà beneeix els seus servents protegint-los, guiant-los i ajudant-los a ser feliços (Proverbis 10:22). Els versicles 24 a 26 del capítol 6 de Nombres estan escrits en segona persona del singular. Això pot indicar que Jehovà no només volia beneir el seu poble com a conjunt, sinó també cadascun dels israelites a nivell individual.

 «Que Jehovà faci brillar el seu rostre damunt teu i et mostri el seu favor». Quan algú demanava a Déu que fes «brillar el seu rostre damunt» d’una altra persona, li estava demanant que li mostrés el seu favor i li donés la seva aprovació. b Aquesta frase també es pot traduir: «Que et faci veure la claror de la seva mirada» (Nombres 6:25, BCI). Jehovà mostra el seu favor al seu poble tractant-lo amb bondat, compassió i misericòrdia (Isaïes 30:18).

 «Que Jehovà c alci el seu rostre cap a tu i et doni pau». Jehovà alça el seu rostre cap als seus servents al preocupar-se tendrament per ells i al donar-los pau. Segons una obra de consulta, «la paraula hebrea que es tradueix per ‘pau’ (xalom) no només implica l’absència de conflictes, sinó també sentir-se bé i complet tant en sentit físic com espiritual». d

 Perquè els israelites poguessin gaudir de la benedicció que trobem en aquests versicles calia que obeïssin Jehovà i, quan ho feien, podien veure com complia la seva promesa d’ajudar-los (Levític 26:3-6, 9). Això es veu clarament en els regnats de Salomó i d’Ezequies, entre d’altres (1 Reis 4:20, 25; 2 Cròniques 31:9, 10).

 Encara que els cristians no estan obligats a recitar aquesta benedicció, sí que poden expressar sentiments similars quan fan oració a Déu pels altres i quan s’animen entre ells (1 Tessalonicencs 5:11, 25). Jehovà no canvia mai, i sempre vol beneir i protegir els seus servents fidels. Els autèntics cristians, per tant, poden sentir pau al saber que el «rostre» de Jehovà està brillant damunt seu en senyal d’aprovació.

 Els primers deu capítols de Nombres recopilen les instruccions que Déu va donar als israelites quan estaven acampats a prop de la muntanya del Sinaí, de camí a la Terra Promesa. Durant el temps que van estar acampats allà, que va ser aproximadament un any, Jehovà va organitzar els israelites i els va convertir en una nació, i els va donar el conjunt de lleis que es coneix com el pacte de la Llei.

 Jehovà també va explicar a Moisès com Aaron i els seus fills, que havien sigut escollits per servir com a sacerdots, havien de beneir el poble (Nombres 6:22, 23). A partir d’aquell moment, tant Aaron com els seus descendents van utilitzar les paraules registrades a Nombres 6:24-26 per beneir la nació. Amb el temps, això es va convertir en una tradició i els sacerdots recitaven aquesta benedicció un cop acabaven els sacrificis diaris del temple.

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Nombres.