«Educa el nen en el camí que ha de seguir i no se n’apartarà ni tan sols quan es faci vell» (Proverbis 22:6, Traducció del Nou Món).

 «Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà» (Proverbis 22:6, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

 Els pares que ensenyen als seus fills a estimar Déu i a seguir les seves normes poden esperar que aquesta instrucció tingui en ells un efecte positiu durant tota la seva vida.

 «Educa el nen en el camí que ha de seguir». Aquestes paraules també es poden traduir per «inicia el jove en el camí que ha de seguir» (Bíblia catalana. Traducció interconfessional). Al llibre de Proverbis trobem molts versets que animen els pares a ensenyar als seus fills el que està bé i el que està malament ja des de ben petits (Proverbis 19:18; 22:15; 29:15). Tot i així, els pares reconeixen que els fills, igual que els adults, també tenen llibertat d’elecció. Per això, no es limiten a dir-los el que han de fer, sinó que raonen amb ells per ajudar-los a arribar a ser adults madurs i responsables, i que d’aquesta manera ells mateixos puguin prendre bones decisions (Deuteronomi 6:6, 7; Colossencs 3:21).

 Alguns erudits bíblics opinen que aquesta expressió significa «educa el nen segons el seu caràcter», a o d’acord amb les seves tendències. Encara que aquesta interpretació pugui semblar raonable, l’expressió hebrea que es tradueix per «el camí que ha de seguir», probablement fa referència a seguir un camí a la vida que sigui bo i just. El llibre de Proverbis destaca que una persona pot anar per dos camins. A un se l’anomena «el camí de la gent bona», el «camí de la saviesa» i el «camí correcte» (Proverbis 2:20; 4:11; 23:19). I a l’altre se li diu el «camí dels homes dolents», «el camí del ximple» i el «mal camí» (Proverbis 4:14; 12:15, La Bíblia, Monjos de Montserrat; 16:29). Per tant, el camí que el nen «ha de seguir» fa referència al «camí correcte», que és l’estil de vida que ensenya la Paraula de Déu, la Bíblia (Salm 119:105).

 «I no se n’apartarà ni tan sols quan es faci vell». Quan uns pares ensenyen al seu fill les normes morals de Déu, és més probable que aquest segueixi el camí correcte al llarg de la seva vida. Però això no significa que un nen que ha rebut aquesta instrucció no s’apartarà mai del camí correcte o de les lleis de Déu. Per exemple, si una persona passa temps amb gent que segueix el camí incorrecte, és probable que acabi deixant «els camins justos» i que faci el que és dolent (Proverbis 2:12-16; 1 Corintis 15:33). Tot i així, quan els pares ensenyen als seus fills a seguir les normes de Déu, els estan donant la millor oportunitat perquè els vagi bé a la vida (Proverbis 2:1, 11).

 El capítol 22 de Proverbis està format per dites breus que ens ajuden a posar en pràctica la saviesa de Déu en diverses situacions de la vida. Aquestes frases destaquen la importància de tenir una bona reputació davant Jehovà, b cosa que podem obtenir si som humils, generosos i treballadors (Proverbis 22:1, 4, 9, 29). I també hi ha altres versets que mostren que a aquells que passen per alt les normes de Déu i tracten malament els pobres els anirà malament a la vida (Proverbis 22:8, 16, 22-27).

 Encara que la majoria dels versets del capítol 22 de Proverbis no fan referència a l’educació dels fills, sí que descriuen un estil de vida que agrada a Déu i que porta a l’autèntica felicitat (Proverbis 22:17-19). Quan els pares eduquen els fills segons aquesta manera de viure, demostren que volen el millor per a ells (Efesis 6:1-3).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Proverbis.